La entrada Marxa lenta a Lleida contra el macropolígon industrial que promouen la Generalitat i l’Ajuntament se publicó primero en El Triangle.
]]>GRÀCIES a tots els que avui heu participat en la marxa lenta.
Ho hem tornat a fer!!! No ens fareu callar.@pardinyes @cambralleida @ pic.twitter.com/u0hW3fDUwD— Grealó i Quatre Pilans Associació de veïns (@Grealo4Pilans) October 16, 2022
La marxa lenta ha sortit des de Magraners i, després de recórrer el centre de Lleida, ha acabat a l’avinguda Tortosa, davant de la Llotja. Aquesta sorollosa caravana de vehicles ha servit per alertar la ciutadania d’aquest macropolígon industrial, ja que els mitjans de comunicació locals, per pressions polítiques de la Paeria, gairebé no en diuen res ni informen de les greus afectacions que provocarà.
El projecte d’implantació d’aquest macropolígon, que actualment està en fase d’informació pública, ha estat impulsat pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i pel polèmic tinent d’alcalde d’Urbanisme de Lleida, Toni Postius (JxCat). Els veïns de la zona afectada estan molt indignats per la manca de transparència i la “traïdoria” amb la qual s’ha tramitat l’aprovació inicial del projecte.
El futur macropolígon de Torreblanca-Quatre Pilans, si finalment acaba tirant endavant, afectarà 1.282 hectàrees de sòl, majoritàriament agrícola, i implicarà que uns 200 veïns hauran de marxar de casa seva. Aquí s’hi preveu la instal·lació de grans naus logístiques i d’una enorme indústria, que ocuparà una gigaparcel·la de 135 hectàrees i que tindrà la categoria “Seveso”.
En l’últim ple municipal de la Paeria, l’equip de govern, format per ERC i JxCat, va rebre una sonora bufetada en prosperar una moció del PSC, en l’oposició, que demana que s’aturi la tramitació d’aquest projecte. A més, la destitució del conseller Jordi Puigneró, que era el gran avalador polític d’aquest macropolígon, obre una gran incertesa sobre la seva viabilitat.
La qüestió ara és saber què farà ERC. El paer en cap, Miquel Pueyo (ERC), ha donat fins ara suport al seu tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius (JxCat). Però una “bomba” urbanística com la d’aquest macropolígon a les portes de les eleccions municipals pot fer reconsiderar la seva decisió.
La entrada Marxa lenta a Lleida contra el macropolígon industrial que promouen la Generalitat i l’Ajuntament se publicó primero en El Triangle.
]]>La entrada Una empresa amb capital andorrà provoca una gran destrossa ecològica a la Costa Brava se publicó primero en El Triangle.
]]>La promoció du el nom de Jardins de Sa Riera Living i es ven amb el reclam de “frueix del confort i de l’exclusivitat d’una zona verge a la Costa Brava”. Els xalets són de tres o quatre dormitoris. Els primers, que tenen prop de cent metres quadrats, es venen per 589.000 euros, i els de quatre dormitoris tenen 112 metres quadrats i costen 825.000 euros.
Aquesta destrossa mediambiental, que ara escandalitza les xarxes socials, ha estat denunciada reiteradament per la plataforma SOS Costa Brava, que ha interposat nombrosos recursos contra aquesta promoció immobiliària.
Segons aquesta entitat ecologista, el projecte de Stoneweg Living SL infringeix la Llei d’Urbanisme, que prohibeix urbanitzar en terrenys amb pendents superiors al 20%. També assenyala que aquesta promoció s’aixeca a menys de 500 metres de la franja costanera i que això està prohibit per la Llei de Costes. A més, SOS Costa Brava lamenta que l’Ajuntament autoritzés les obres sense que es fes cap mena d’estudi d’impacte ambiental ni paisatgístic.
L’empresa promotora, Stoneweg Living SL, pertany oficialment a un grup immobiliari suís, amb seu a Ginebra. Però fonts de tota solvència consultades per EL TRIANGLE assenyalen que aquesta companyia té estrets vincles amb Andorra i que, des dels seus inicis, opera amb capitals procedents del Principat.
El CEO d’aquesta promotora, el suís Jaume Sabater Martos, té els seus antecedents familiars directes a Andorra. És fill de l’exalcalde convergent de Portbou, Jaume Sabater Rovira, que va fer, amb posterioritat, una profitosa carrera en el món de les finances d’Andorra.
Jaume Sabater Rovira va ser el director general d’Andbank entre els anys 1998-2008, durant l’època en què els Pujol tenien amagada en aquesta entitat la seva ingent fortuna i feien tota mena d’operacions amb diners en efectiu. A Andbank també hi va treballar l’economista Eduard Jordi Bober, que es va convertir en la seva mà dreta.
El 2008, Jaume Sabater Rovira i Eduard Jordi Bober dimiteixen oficialment dels seus càrrecs a l’Andbank i posen en marxa les societats Universal Gestió, OCPS Auditors i Consultors SLU, IS21 SL i AFSI. D’aquesta manera, externalitzen les estructures opaques i de blanqueig que tenia el banc. Jaume Sabater Martos figura com a cap d’inversions d’Universal Gestió i també és fundador d’Iteram Investments SA, a Luxemburg, i membre del comité de direcció del grup immobiliari Varia.
Juntament amb el seu cunyat, l’economista Toni Martos, Jaume Sabater Rovira també va crear a Barcelona la consultora Efial, especialitzada en l’assessorament a ajuntaments, sobretot de Convergència. Aquesta consultora és en l’ull de l’huracà de les investigacions judicials i policials sobre el cas del 3% i se suposa que una part dels seus beneficis, uns 3 milions d’euros, van acabar a Andorra.
En el marc de la instrucció sumarial d’aquest escàndol de corrupció política (Operació Termyca), la Guàrdia Civil va escorcollar, l’any 2016, els despatxos d’Universal Gestió i de Jaume Sabater Rovira a Andorra, d’on es van endur molta documentació.
Tant Eduard Jordi Bober com Jaume Sabater són de l’òrbita de l’antiga CiU i han jugat un paper clau en les finances ocultes del pujolisme. Segons les fonts consultades per EL TRIANGLE, Jaume Sabater tenia i té molta relació amb l’expresident Carles Puigdemont, tant en la seva etapa d’alcalde de Girona com de president de la Generalitat.
En esclatar l’escàndol dels Pandora Papers (2021) es va descobrir el paper rellevant que hi tenia la societat AFSI, dedicada a la creació d’estructures jurídiques per amagar la filiació dels titulars de dipòsits –principalment, espanyols- i guardar els seus diners en paradisos fiscals totalment opacs (les illes Verges Britàniques, les illes Seychelles, les illes Marshall, les Bahames…). Segons ha transcendit, AFSI era un dels principals corresponsals i col·laboradors del despatx panameny Alcogal, protagonista d’aquest enorme cas d’evasió fiscal.
AFSI també va sortir en els anomenats Papers de Panamà, difosos l’any 2016, i que tenien el seu epicentre en el despatx d’advocats Mossack & Fonseca, del Panamà. En concret, apareixia vinculada a dues societats residenciades a les illes Seychelles: Whitecloud Inc. i Snowbear Inc.
La societat AFSI, vinculada a Jaume Sabater i Eduard Jordi Bober, tenia la seva seu en el mateix complex d’oficines d’Andbank, a Escaldes-Engordany. La seva creació va ser conseqüència de les creixents pressions internacionals que, des de fa anys, rebia Andorra per tal que deixés de ser un paradís fiscal i ha funcionat, en realitat, com el banc B de l’Andbank.
Eduard Jordi Bober ha continuat assessorant financerament a evasors fiscals, majoritàriament espanyols, creant les estructures offshore a AFSI i encarregant-se amb Jaume Sabater de la gestió patrimonial. Per tancar el cercle, OCPS s’encarrega de les auditories d’AFSI i de Gestió Universal.
OCPS Auditors i Consultors SLU, una altra de les empreses de Jaume Sabater i del seu soci Eduard Jordi, és molt coneguda per les autoritats polítiques andorranes. Només cal anar als arxius del BOPA per constatar que OCPS ha rebut, en els últims anys, una allau de contractes públics: del govern, però també dels comuns, del Tribunal de Comptes, del Servei de Telecomunicacions d’Andorra…
El fet d’estar sota el focus de les autoritats judicials i policials espanyoles per un presumpte cas de corrupció política sembla que no té cap mena d’importància pel govern de Xavier Espot, on Jaume Sabater i Eduard Jordi demostren tenir una gran influencia i predicament.
De la relació de contractes que externalitza cada any el Tribunal de Comptes s’arriba a la conclusió que OCPS és, amb moltíssima diferència, l’empresa més beneficiada per l’organisme que presideix Francesc d’Assís Pons Tomàs. Les altres empreses andorranes d’auditoria s’emporten només les escorrialles i això provoca un fort malestar en el sector.
Les fonts consultades per EL TRIANGLE afirmen que la trama financera muntada per Jaume Sabater i Eduard Jordi Bober està connectada directament amb els fons que mobilitza la promotora immobiliària Stonewege, causant d’aquest greu atemptat ecològic a la Costa Brava. A Andorra, l’empresa Stonewege també hi té una delegació, que dirigeix Jordi Puigdemasa, fundador d’OCPS Auditors i Consultors SLU.
La entrada Una empresa amb capital andorrà provoca una gran destrossa ecològica a la Costa Brava se publicó primero en El Triangle.
]]>