Amnistia Internacional ha tornat a assenyalar Andorra per les seves mancances estructurals en drets humans, especialment pel que fa als drets sexuals i reproductius, la violència de gènere i la llibertat d’expressió. L’informe anual publicat aquest dimarts constata que el Principat manté la prohibició total de l’avortament, fins i tot en el casos de violacions a menors, una situació que obliga les dones a desplaçar-se a l’estranger per interrompre l’embaràs i vulnera els seus drets.
Segons una investigació periodística transfronterera publicada el 2025, una mitjana de 131 dones residents a Andorra viatgen cada any a Espanya per avortar. Tot i que el cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar davant el Consell d’Europa la preparació d’una proposta per despenalitzar l’avortament el 2027, aquesta no preveu que el servei es pugui prestar dins del país, fet que perpetuaria la dependència de l’exterior i la vulneració de drets de les dones i les nenes.
Les advertències d’Amnistia Internacional pel que fa a la situació de l’avortament a Andorra se sumen a les d’altres organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que va instar l’Estat andorrà a “revisar la seva legislació per garantir l’accés efectiu a un avortament legal i segur quan la vida o la salut de la dona o nena embarassada estiguin en risc o quan dur a terme l’embaràs li causi dolor o patiment físic i mental, en particular quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació o incest o no sigui viable”.
Les mancances d’Andorra en drets de les dones també s’estenen a l’àmbit de la violència de gènere. L’informe d’Amnistia assenyala que les mesures adoptades per fer front a aquesta xacra són insuficients, especialment en la recopilació de dades.
De fet, recorda que el Grup d’Experts del Consell d’Europa (GREVIO) ha instat Andorra a millorar els sistemes d’informació per incloure dades sobre la relació entre víctima i agressor, el tipus de violència exercida i les resolucions judicials. Igualment, reclama a l’Estat que involucri les organitzacions de drets de les dones en l’elaboració de polítiques públiques per prevenir i combatre la violència de gènere.
Legislació contrària a la llibertat d’expressió
Amnistia també posa el focus en els riscos per a la llibertat d’expressió i alerta que la legislació sobre difamació que penalitza les crítiques a les autoritats i les institucions andorranes continua vigent, en contradicció amb els estàndards internacionals. Aquest marc legal ha estat clau en el cas de la defensora de drets de les dones Vanessa Mendoza Cortés, presidenta de l’associació feminista Stop Violències i psicòloga social, que va ser processada arran de les seves declaracions davant un comitè de les Nacions Unides sobre la situació dels drets de les dones al país.
De la mateixa manera que Amnistia, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides també va retreure al Andorra que l’article del Codi Penal pel qual es va jutjar la presidenta de Stop Violències es mantingui vigent sense cap modificació, i va mostrar-se preocupat per “l’efecte dissuasiu que la criminalització de la difamació podria tenir sobre la llibertat d’expressió, fins i tot en el que respecta als defensors de drets humans“.
Més mancances en drets fonamentals
L’informe anual d’Amnistia també alerta de la situació de les persones transgènere i de l’habitatge. Pel que fa al primer assumpte, tot i que el Govern d’Andorra va anunciar la publicació dels protocols per implementar serveis d’afirmació de gènere previstos des del 2022, aquests no estaven disponibles a finals d’any, fet que posa en risc la salut i el benestar d’aquest col·lectiu.
En matèria d’habitatge, Amnistia reconeix l’aprovació d’una llei per protegir aquest dret, però critica que no inclogui mesures concretes per ampliar el parc d’habitatge social. Aquesta limitació contrasta amb la percepció ciutadana, que situa l’accés a un habitatge assequible com la principal preocupació al país.