El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat aplicar la llei d’amnistia a l’exconsellera de Cultura Natàlia Garriga i ha decretat l’arxivament de la causa oberta contra ella per un delicte de desobediència relacionat amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En una interlocutòria del 18 de març, la sala civil i penal del tribunal conclou que els fets atribuïts a Garriga s’emmarquen plenament dins dels supòsits previstos a la llei d’amnistia, que inclou les conductes dirigides a promoure o facilitar la celebració del referèndum i els actes de desobediència associats al procés independentista.
La decisió arriba després que totes les parts —Fiscalia, Advocacia de l’Estat i defensa— es posicionessin a favor de l’aplicació de l’amnistia. En concret, la defensa havia sol·licitat l’extinció de la responsabilitat penal i l’arxivament de la causa, petició que el tribunal ha estimat. A diferència de Garriga, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, encausats en el mateix procediment, encara estan pendents de l’aplicació de l’amnistia.
Garriga s’enfrontava a una multa de 18.00 a 24.000 euros i a la inhabilitació per a càrrec públic durant un any. A més d’arxivar la causa, el TSJC ha acordat deixar sense efecte qualsevol mesura cautelar que pogués estar vigent contra ella.
Fets vinculats al referèndum
Segons els escrits d’acusació, Garriga —que del 2016 al 2017 exercia com a directora de serveis del Departament d’Economia sota les ordres d’Oriol Junqueras— hauria participat en diferents actuacions per facilitar el referèndum de l’1-O. Entre aquestes, la contractació d’infraestructures per a un centre de dades, la cerca d’espais per emmagatzemar material electoral i la intervenció en actes de suport al referèndum.
El tribunal, però, considera que aquests fets queden coberts per l’amnistia en tractar-se d’actuacions dirigides a permetre la celebració del referèndum declarat il·legal.