D’acord amb els estatuts, els socis del FC Barcelona ja podrien consultar l’informe d’auditoria i la resta de la documentació rellevant si la voluntat de la junta de Joan Laporta fos, de debò, la d’exercir el govern del club amb transparència i actitud oberta perquè no hi ha res a amagar ni tampoc res que no pugui explicar-se ni justificar-se. Els estatuts fixen un període no inferior a deu dies hàbils abans de la celebració de l’assemblea ordinària com a obligatori, si bé estableixen que a partir de la seva convocatòria els socis ja podrien accedir a la documentació i, fins i tot, sol·licitar una còpia dels documents integrats en la informació econòmica que se sotmet a l’aprovació de l’assemblea.
Doncs bé, en la mateixa proporció que a la directiva li interessa la menor circulació d’aquests papers pels fòrums barcelonistes i mediàtics, aprofitarà al màxim el termini al límit —i, si és possible, una mica més— sobre la idea, absolutament infantil, que com menys dies previs transcorrin fins a l’assemblea, des de la seva difusió i coneixement entre la massa social i el barcelonisme en general, més controlat i acotat serà el seu impacte.
A més, sabent que aquest termini de portes obertes obligat coincideix amb l’aturada per la disputa de la classificació mundialista, es pot suposar que directius i popes del laportisme incrementaran la seva presència als mitjans per imposar desesperadament i aclaparadorament el relat que els convé, molt per sobre de la realitat d’uns comptes que tornen a fer olor de desfeta. Començant pel fet que registren pèrdues consecutives dos exercicis seguits, circumstància que provocaria el cessament automàtic de la junta, si no estiguessin suspesos els articles de control econòmic dels estatuts.
Més enllà d’aquesta aberrant i dantesca situació, de fons propis negatius que s’enlairaran fins als 111 milions negatius, Laporta necessita convèncer els socis. Un propòsit que, sens dubte, aconseguirà amb la beneita complicitat dels mitjans, que el tancament ordinari —que no existeix— és un índex de la sòlida estructura de l’economia i que gràcies a la seva gestió, el Barça s’ha “recuperat i salvat”.
El soci, s’ho cregui o no, ho aprovarà majoritàriament a efectes legals en una altra assemblea articulada sota un format telemàtic de manera que els compromissaris no puguin opinar ni votar, encara que la taula de l’assemblea aparentarà i escenificarà la comèdia d’una sèrie de votacions que mai es podrà saber si són reals i degudament escrutades. Més aviat pesa la certesa que formen part del teatret laportista de cada any.
El discurs assembleari de Laporta ja ha estat dissenyat i testat amb molt més temps d’antelació del que els socis disposaran per analitzar els comptes abans d’una assemblea en què, per cert, no podran participar, ni opinar ni votar amb garanties.
S’ho poden estalviar rellegint el que va pronunciar en una trobada de penyes fa poc amb notable èxit d’audiència, i una previsible reacció d’entusiasme i aprovació unànime.
Com sempre, va transformar la realitat de la seva negligent i caòtica gestió en una croada contra la conspiració mundial i judeo-maçònica en contra seva i del Barça: “Sempre superem els obstacles i això ens fa ser més forts”, va dir.
I després, les justificacions injustificables sobre el seu menyspreu, desdeny i abandó de les seccions: “Creiem cegament en elles —va dir sobre el femení que està pràcticament en venda—. Li dediquem el pressupost més gros d’Espanya, però a Europa competim contra pressupostos molt més grans. Les seccions tenen un gran retorn emocional. Perquè siguin competitives cal invertir, encara que influeix en el fair play [financer] i hem hagut d’avalar personalment”. Falsa al·lusió a un problema crònic de manca de fair play financer davant LaLiga que prové exclusivament d’inventar-se palanques i que ja ha delmat les seccions des de fa anys. Si la junta va avalar va ser per fitxar sense marge salarial com reflecteix l’exemple de Joan Garcia i la celebració que Ter Stegen es lesionés oportunament.
Sobre la inqualificable gestió de la reforma i retorn a l’Spotify per tapar les deficiències i nyaps de Limak: “Hem estat valents amb l’estadi, que ens permetrà ser competitius. Altres clubs poden ingressar capital i hi ha clubs estat, que tenen màquines de fer diners. Nosaltres estem orgullosos de ser un club dels socis. L’estadi era una necessitat absoluta, perquè, si no, perdíem el tren. Havíem de sortir a buscar diners i ho vam fer. Hi va haver imponderables: hem treballat en dos torns, no en tres com altres clubs van fer als seus estadis. Hem hagut de fer esmenes. L’estadi serà el més segur del món; és molt més segur que no ho era el 2022. Nosaltres creiem que ja podríem tenir la llicència de primera ocupació, però respectem el que digui l’Ajuntament”. O sigui, la culpa, de nou, de l’Ajuntament, encara que ja es veurà si s’atreveix a dir el mateix a l’assemblea.
Sobre la persecució i extermini de tot senyal de vida col·lectiva i associativa dels socis, extensible no només a l’estratègia de soscavar el poder, l’activitat i la raó de ser de les penyes, sinó sobretot de la Grada d’Animació, afusellada a l’alba a Montjuïc després d’un judici sumaríssim: “Les penyes són un símptoma molt valuós per mesurar la salut del Barça. Ens donen força per lluitar contra tot i tothom”. Pur postureig.
Sobre la situació real del Barça, demostrablement molt pitjor que el 2021 després de guanyar les eleccions: “Vam recollir un llegat desastrós i hem hagut de fer un gran esforç per salvar el Barça i ho hem fet. Ens van donar confiança per recuperar l’economia, tirar endavant l’Spotify Camp Nou i fer de la Masia l’eix del nostre projecte esportiu”. És evident que l’economia marca pèrdues i deute històriques i insuperables, que l’Spotify costarà el triple del previst (amb pitjors materials i estructura) sense executar l’Espai Barça segons el que va aprovar l’assemblea i també que, quan va arribar Hansi Flick, el pla era renovar Joao Félix, apostar per Vitor Roque i portar Nico Williams, això tres anys després d’haver acomiadat els responsables d’haver format la generació de Lamine Yamal. Sort de l’herència de la Masia de Josep Maria Bartomeu.
Dit això. Els socis del Barça poden estalviar-se el maldecap d’aguantar les veritats de Laporta a l’assemblea que, tant sí com no, tiraran endavant.