Aquesta és una setmana clau per a la dramàtica situació financera del Barça de Joan Laporta, de nou al límit de l’impossible per culpa de la seva negligent i desordenada gestió financera i de les obres de Limak davant de l’apressant obligació de tancar els comptes de l’exercici 2024-25 d’una vegada per totes. Pràcticament a menys d’un mes de l’assemblea ordinària, preceptiva i estatutària, en què ha de sotmetre a aprovació dels socis la liquidació de la temporada anterior i dels pressupostos de l’actual, marcats, com és sabut, per aquesta primera quota d’interessos de 44 milions del crèdit amb Goldman Sachs i per moltes altres deficiències i trampes comptables del laberint en què Laporta s’ha ficat ell sol per culpa de les seves palanques-ficció.
L’aprovació dels comptes serà el menor dels problemes per a Laporta, que ja ha normalitzat aquestes assemblees telemàtiques úniques en l’esport català i espanyol en què els socis ni hi són ni se’ls espera, ni molt menys poden participar, opinar, interpel·lar ni votar. El que digui el secretari de la junta, Josep Cubells, quan canti el resultat de les votacions, no serà demostrable ni tampoc impugnable, sobretot perquè la mateixa Generalitat permet a Laporta utilitzar un decret d’emergència dels temps de la covid per manipular a la seva voluntat el govern del club, trepitjar els drets socials fonamentals, atropellar els mecanismes democràtics i identitaris més bàsics de la història del Barça, i embolcallar amb un mantell d’opacitat la realitat d’uns estats financers crítics.
El veritable problema per al president són les mateixes urgències financeres i contractuals que li exigeixen reobrir l’Spotify com més aviat millor, per culpa de diversos compromisos econòmics i obligacions contretes amb patrocinadors i inversors. El retard en la reobertura suposa pèrdues milionàries i el risc d’incompliment de contractes, fet que pot agreujar la situació econòmica del club.
A més llarg termini, per exemple, el contracte amb Spotify estableix que, mentre durin les obres i l’aforament sigui reduït, el club cobra només 5 milions anuals. Per percebre els 20 milions anuals pels naming rights, l’estadi ha d’estar disponible per a 94.500 espectadors i l’explotació estable del 90% dels actius comercials pactats. Si el Barça no compleix aquestes condicions abans del juliol del 2028, Spotify pot trencar el contracte. A més, el club ha de garantir almenys dos concerts anuals a l’estadi per mantenir l’acord.
A curt termini, la morositat i la precarietat laportista les condicionen aquest pagament de 44 milions el desembre d’aquest any i de 94 milions el desembre del 2026. El cost mitjà del finançament voreja el 5,5% anual i el deute total de l’Espai Barça supera els 1.500 milions d’euros.
Si l’estadi no es reobre i no genera ingressos complets (previstos al voltant de 247 milions anuals quan estigui operatiu), el club afronta dificultats per afrontar els compromisos de devolució del deute i pot veure afectada la seva qualificació creditícia.
El més inajornable, però, és avui resoldre amb l’auditor i Goldman Sachs si és possible o no comptar amb aquests 100 milions dels seients VIP que, de manera recurrent, des de la directiva s’ha filtrat que pengen d’un fil de la reobertura de l’estadi, impossible abans d’aquest 30 de setembre, que semblava la data límit, extrema i innegociable per introduir aquest important factor en el balanç d’un exercici que s’hauria d’haver tancat fa tres mesos d’acord amb la llei.
Laporta ha arrossegat l’auditor i Goldman Sachs a aquest escenari surrealista i manipulat en què, per salvar Limak, ha ficat l’Ajuntament de Barcelona en la mateixa equació, com si fos culpa seva que no es pugui utilitzar l’Spotify, ni tan sols parcialment, a temps d’incloure el muntatge financer dels seients VIP i els presumptes ingressos del nou estadi en el resultat de l’exercici tancat i en el càlcul dels ingressos per al que ja ha començat. De moment, sense la recaptació del Gamper ni dels dos primers partits de Lliga (València i Getafe a casa) i havent de tornar a Montjuïc, on tot són despeses i disgustos, per rebre la Reial Societat i el debut a la Champions.
Laporta va acabar la setmana passada, després de rebre l’enèsima bufetada municipal pels errors constructius detectats en la potinera manera de treballar de Limak, intentant que l’Ajuntament acceptés la paraula i la promesa del president del Barça de solucionar les deficiències en les setmanes vinents a canvi de rebre ja la llicència parcial de la primera ocupació per a 27.000 espectadors.
Si fos així, encara quedarien per resoldre més de 300 milions de pèrdues que planen sobre els comptes per les palanques fantasma de Barça Studios i Sixth Street, i els 45 milions de la provisió de la multa de la UEFA. Res que Laporta no sàpiga com solucionar, com ja va fer l’any passat, enganyant els socis, presentant-los uns comptes adulterats.
LaLiga, en canvi, no es va empassar la història dels seients VIP i li ha rebaixat en 112 milions el marge salarial després del tancament del mercat, allunyant encara més Laporta d’aquest 1:1 tan falsament anunciat. La qüestió ara és si l’auditor i Goldman Sachs també miren cap a una altra banda.