Els ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europea han tornat a ajornar aquest divendres l’oficialitat del català, el basc i el gallec, en una nova reunió que s’ha iniciat amb poques expectatives d’una decisió positiva. El passat mes de maig ja es va posposar la decisió.
Malgrat la nova ofensiva del Govern espanyol per tirar endavant la proposta, en els últims dies ha fet circular un memoràndum entre les capitals per intentar esvair els dubtes dels estats més reticents, l’executiu de Pedro Sánchez ha reconegut que encara no compta amb la unanimitat necessària per tirar endavant la votació.
De fet, durant les arribades prèvies al Consell d’Afers Generals, diversos estats membres ja han deixat clar que la proposta espanyola encara presenta dubtes jurídics i econòmics i, per això, descartaven una votació aquest divendres. Així, els respresentants de Luxembrug, Dinamarca, Polònia, França o Finlàndia han vaticinat que la votació es tornaria a ajornar, tal i com ha passat al final, i han mantingut els dubtes legals, malgrat que Espanya garanteix la legalitat de la proposta. Potser la posició més radical ha estat la d’Àustria. Caludia Plakolm ha afirmat que “mentre hi hagi una proposta sobre la taula que presenti dubtes legals que no hagin estat clarificats, no és possible donar la nostra aprovació”.
Espanya carrega contra els més reticents
El secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha acusat els països europeus reticents a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE de “segrestar” la iniciativa al Consell d’Afers Generals de la UE. A la seva arribada a la reunió de ministres d’aquest divendres, el dirigent espanyol ha recriminat a les capitals que encara s’oposen a la proposta que no hagin aportat arguments “legals” o “econòmics” per “retardar” l’aprovació.
“Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit, demanant que no s’allargui aquest debat de manera “innecessària”.
“Aquesta proposta no té cap impacte negatiu per a cap altre estat membre, per tant, considerem que ha de ser possible aprovar-ho tan aviat com es pugui”, ha insistit el secretari d’Estat per a la UE. De cara a la reunió d’aquest divendres, doncs, Sampedro espera que quedi “clar” que “s’han abordat tots els dubtes” dels estats reticents.
Carta d’Illa i Pradales
Per la seva part, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i del lehendakari basc, Imanol Pradales, han unit esforços per demanar l’oficialitat del català i el basc a Europa. Ambdós mandataris han enviat una carta signada per ells dos als 25 Estats membres on demanen la plena oficialitat dels idiomes català i basc a les institucions comunitàries.
Illa, en una conferència a Vigo, ha assegurat que el seu Govern seguirà treballant “sense desànim” per a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. El president català ha lamentat que el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, no signés la carta conjunta amb el lehendakari Pradales.
El reconeixement del català a Europa forma part dels acords d’investidura entre el PSOE i Junts, els quals van permetre que Pedro Sánchez fos investit president del Govern espanyol.
El Govern, amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, fa mesos que negocia amb els Estats europeus. Com és necessària la unanimitat i, a més, el PP espanyol a través de l’eurodiputada Dolors Montserrat ha mogut els seus contactes comunitaris, s’ha anat posposant per la manca d’unanimitat, malgrat que Espanya ha reiterat que el cost l’assumiria el mateix país.
En l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, el 70% dels enquestats avalen que el català sigui idioma oficial a les institucions europees. Fins i tot, no ho veuen malament molts dels votants de PP i Vox, segons el sondeig.