Ho va constatar amb satisfacció el director de cinema de L’orfenat, The Impossible, Un monstre em ve a veure, Jurassic World: El regne caigut o La Sociedad de la nieve, entre altres, J.A. Bayona, quan li va tocar lliurar un dels premis grossos dels Gaudí, a les acaballes de la gala: “està quedant una nit prou xarnega”. El comentari venia a tomb de l’arenga feta instants abans pel guionista Eduard Sola, guardonat per la Casa en flames, en què es va reivindicar com a “orgullosament xarnego”. “Si el meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure, és perquè alguna cosa ha passat, i això s’anomena progrés”, va dir emocionat Sola en recollir el premi, per continuar recordant que si una cosa així era possible, ho era gràcies a l’escola pública i la migració.
L’endemà de la gala, les xarxes socials bullien —les xarxes sempre bullen, de fet—. L’Aliança Catalana de la Neus Orriols és qui més va fer bullir l’olla, escrivia a X —abans Twitter—, acompanyat d’un vídeo amb l’al·locució de Sola: “Lamentem que la gala dels Premis Gaudí d’anit es convertís en un escenari de catalanofòbia, defensa de les okupacions i retòrica pro-Hamàs, tot finançat amb els diners dels contribuents catalans. Això no és cultura, és propaganda al servei dels enemics de Catalunya. Reivindiquem un cinema català i en català, de qualitat i sense biaix woke” —els d’Orriols es refereixen també a altres reivindicacions fetes al llarg de la gala—. D’altra banda, no van ser només ells els qui van referir-se —injustament (a criteri personal)—, al discurs de Sola en termes de “catalanofòbia”.
L’endemà de l’endemà, Sola s’excusava: “Potser vaig ser jo que no em vaig saber expressar…”, però assegurava que les seves intencions estaven lluny de les interpretacions que s’han acabat generant; aventurant que, “sens dubte”, “la classe baixa no està incrustada únicament en el xarneguisme, sinó que s’ha passat fam a tot Catalunya”. Per això, matisa que ell “volia apel·lar al fet que, o fem tots junts una Catalunya millor, o no ho farem”. Sobre l’ús del terme xarnego, el guionista ha afirmat que “s’ha superat el terme com a insult en referència a l’origen, però queda una ferida que parteix de qualsevol persona que es desplaça d’un lloc a un altre i que passa fam”. Per aquest motiu —diu— “val la pena resignificar aquesta paraula i celebrar l’emigració, l’avenç i el progrés”.
Jo penso que Sola es va saber expressar prou bé la nit dels Gaudí; en tot cas, massa bé, fins i tot. Al meu entendre, Sola va aconseguir resumir en dos minuts allò que alguns sembla que no són capaços d’entendre en tota una vida.