Enyoro l’època en què la culpa era del txa-txa-txa, o així ho cantava amb èxit Gabinete Caligari a finals dels vuitanta. Amb una lletra grotesca, amb constants referències taurines i a ritme de txa-txa-txa, narrava un flirteig fortuït en un night-club. La peça va suposar, diuen, l’inici del final de la banda. La culpa, doncs, va ser del txa-txa-txa…
El txa-txa-txa va donar pas a altres culpables, Catalunya, per exemple, i fins avui. Demetrio Quirós (Adelante Izquierda Gaditana) ha triomfat a les xarxes amb la seva diatriba contra l’obsessió del PP de culpar Catalunya de tots els mals i l’abús de la temàtica catalana que els populars fan en els plens de l’Ajuntament de Cadis, entre altres. “L’alcalde de Cadis ha tornat a portar una tema de Catalunya al Ple de l’Ajuntament de Cadis. És la quarta vegada que el porta. El preocupa més Manresa i Reus que El Pópulo, Loreto, La Viña o el Cerro del Moro”, critica Quirós. I segueix: “Perd la societat quan el seu únic afany és repartir odi, mentre ens trobem amb aules tancades… La culpa és de Catalunya? Quan la Junta deixa d’invertir més de mil milions en polítiques d’aigua, també deu ser culpa de la quota catalana”. I rebla: “El president de la Junta d’Andalusia anuncia rebaixes d’impostos als de sempre, Andalusia recapta 200 milions menys i la consellera diu que són a la butxaca dels andalusos. De quins andalusos? A la de l’1% dels que no paguen… I ara resulta que el problema és de Catalunya”.
Amb relació a això últim, el president Salvador Illa ho ha explicat amb claredat recentment i en més d’una ocasió: “La solidaritat no és demanar que uns territoris financin les rebaixes fiscals dels altres”. Al PP, però, les observacions de Quirós o les d’Illa per una orella els entren i per l’altre els surten. Els populars han fet números i s’enganyen pensant que els rèdits que obtenen a la resta d’Espanya per les crítiques, sovint forassenyades, a Catalunya condueixen directament a la Moncloa, i ha quedat clar que això no és així, només cal mirar d’on venen i a on són. Tard o d’hora hauran de, no només moderar la seva viperina llengua, sinó i també accedir a algun dels plantejaments catalans, sigui de finançament sigui de protecció de la llengua. I això sempre acostuma a passar per un acord amb Junts -abans Convergència- a Catalunya i pel PNB -sempre el PNB- a Euskadi. Diuen que el desglaç ja ha començat i que hi ha hagut converses sotto voce amb els uns i els altres. Sigui com vulgui, i escoltant la toxicitat d’algunes afirmacions, als d’Alberto Núñez-Feijóo els queda encara molt marge de millora. Com deia Confuci, “governar és rectificar”; doncs això, si volen mai tornar a governar, hauran de rectificar.