Una pregunta que molts ciutadans ens fem és: ¿Com explicar la tradicional dificultat (quan no impossibilitat) perquè l’esquerra s’uneixi i actuï políticament en bloc? ¿És tan difícil que socialistes, comunistes, ecologistes, feministes i altres grups d’esquerra s’uneixin? Atès que la unitat de l’esquerra és essencial per construir un futur més just i equitatiu per a tothom, és urgent que s’analitzin les causes i les possibles solucions a aquesta situació. La tradicional dificultat perquè l’esquerra s’uneixi i actuï políticament més en bloc es deu a una sèrie de factors, entre els quals hi ha:
- Diversitat ideològica: L’esquerra constitueix un espectre polític ampli que inclou des de posicions socialdemòcrates moderades fins a tendències anarquistes radicals. Aquesta diversitat ideològica és una dificultat per aconseguir un consens sobre estratègies i objectius comuns.
- Diferències d’interessos: Els diferents sectors de l’esquerra poden tenir interessos contraposats, cosa que en dificulta la col·laboració. Per exemple, els treballadors poden tenir prioritats diferents de les dels intel·lectuals o de les minories racials, d’identitat sexual o sectors socials desprotegits. En conseqüència, els partits d’esquerra competeixen entre si pels mateixos vots, cosa que lògicament genera rivalitats i divisions.
- Influència de poders externs: L’esquerra pot estar subjecta a la influència de poders externs, com els grups empresarials o els governs. En aquests casos la unitat política es debilita.
Tot i aquests desafiaments, l’esquerra ha aconseguit avenços importants les últimes dècades. La formació de governs d’esquerra a Amèrica Llatina i la popularitat creixent d’idees progressistes a Europa i fins i tot als Estats Units són senyals que l’esquerra està en auge. Però per superar les dificultats que minven la unió de les esquerres, cal:
- Fomentar el diàleg i col·laboració entre els diferents sectors de l’esquerra.
- Identificar objectius comuns que puguin unir-se a l’esquerra en accions polítiques concretes.
- Desenvolupar estratègies que siguin flexibles i adaptables a les diferents circumstàncies.
- Abandonar els excessos ideològics i les actituds “religioses”, es a dir ser menys essencialistes i més pragmàtics.
- No caure en la temptació de l’autoritarisme i d’actuacions poc estables socialment quan les esquerres tenen dificultats a l’hora de fer propostes per al conjunt de la societat.
D’altra banda, és cert que la dreta sol presentar una cohesió interna més gran i més capacitat per actuar en bloc. Això és degut a diversos factors, potser el principal és la major homogeneïtat ideològica. La dreta tendeix a tenir una visió més uniforme del món i dels problemes socials, cosa que facilita el consens. La dreta és conservadora i per tant té fàcil posar-se d’acord per conservar allò que ja existeix i és positiu. A més, la dreta no s’ha de resistir normalment a les influències de poders externs: governs, poders econòmics i privilegis socials, que d’altra banda obliguen les esquerres a uns esforços de negociació sovint inacceptables.
En canvi, l’esquerra ha de definir nous plantejaments i sobretot proposar maneres d’aconseguir-los, cosa que sempre és més difícil i té més riscos. Es fa cada cop més evident la necessitat d’una veritable federació democràtica de l’esquerra, capaç d’organitzar la deliberació i resoldre les diferències. Encara estem lluny d’això. Els partits d’esquerres han d’entendre que l’electorat d’esquerres (tant el que es incondicional com ocasional) no és il·lús: sap que l’exercici del poder exigeix sobretot humilitat, deliberació i treball col·lectiu.
Davant d’aquest panorama, una estratègia és buscar temes comuns de col·laboració no només entre les esquerres sinó també amb la dreta civilitzada. Possiblement els tres més importants siguin:
- Justícia Ambiental i Social: Una gran majoria de partits solen coincidir en la necessitat d’abordar les desigualtats socials i econòmiques, i la protecció dels drets dels treballadors, però les propostes dels diferents grups de dretes i esquerres difereixen en els mecanismes i les prioritats .
- Sostenibilitat i Energies Renovables: Hi pot haver un consens entre la dreta civilitzada i les esquerres per promoure polítiques d’energies netes i sostenibles com a part d’una economia més sostenible, justa i equitativa.
- Lluita contra el Canvi Climàtic: La urgència per combatre el canvi climàtic i els efectes adversos sol ser un punt d’unió amb la dreta civilitzada.
Tot i aquests desafiaments, l’esquerra ha aconseguit avenços importants en els darrers anys. La formació de governs d’esquerra a Amèrica Llatina i la popularitat creixent d’idees progressistes a Europa i als Estats Units són senyals que l’esquerra està en auge. La unitat de la esquerra és essencial per construir un futur més just i equitatiu per a tots.