En el seu discurs de reelecció de 2012, el president dels Estats Units, Barack Obama, deia: “Aquesta nit heu votat perquè actuem, no perquè fem la política habitual. Ens heu triat perquè ens centrem en la vostra feina, no en la nostra”. Soc dels que penso que la gent, malgrat que els resultats puguin ser molt dispars al meu desig, no s’equivoca quan vota. Així, també soc dels que penso que el passat 12 de maig els catalans van votar el que van votar perquè els polítics actuïn, els vam triar perquè, com diu Obama, se centrin en la nostra feina, no en la seva. Repetir les eleccions perquè els polítics no són capaços de posar-se d’acord, és un fracàs, que obeeix, en tot cas, a la dèria política de no fer la nostra feina, sinó la seva. En definitiva, el que vindria a ser fer “la política habitual”.
D’ençà que el president del Parlament, Josep Rull, en ús de les seves funcions, va engegar el compte enrere electoral, hem escoltat dia sí i dia també la cançoneta de la possible repetició de les eleccions catalanes. Falten 45 dies pel 26 d’agost, festivitat de Santa Teresa de Jesús, la del Vivo sin vivir en mí…, i data límit en què, si ningú assoleix els suports necessaris per ser president, es convocaran automàticament les eleccions catalanes pel 13 d’octubre.
Segons el CIS, en cas que es repetissin les eleccions catalanes, el 93,9% dels electors votaria el mateix que va votar el 12 de maig; no sé jo si vaga la pena tant d’enrenou pel 6,1% restant, la veritat. L’enquesta concedeix a Junts i al PSC el major marge de creixement si són capaços, això sí, de convèncer els abstencionistes. El més interessat en la reiteració electoral és del cert Carles Puigdemont, que anhela acabar de doblegar el seu rival domèstic, ERC, i especialment al seu exlíder Oriol Junqueras, a qui detesta, i és recíproc; alhora que calcula poder fer la campanya de manera presencial, si l’amnistia li ho permet. A qui menys tempta la repetició és als republicans, en caiguda lliure des de les municipals; immers en plena guerra civil i amb el miserable escàndol dels cartells de l’Alzheimer pul·lulant a l’ambient, el partit malda per saber qui liderarà la travessa del desert. A Salvador Illa el bis electoral l’afavoreix personalment, tornaria a guanyar i ho faria encara amb més marge, però, si li restem el desastre republicà, comptat i debatut, podria perdre la suma progressista.
Emplaço els polítics catalans a fer la nostra feina, que per això els vam votar, no la seva, no politiqueig, no “la política habitual”, que deia Obama. Encara que a uns quants els vagi bé, a la majoria no ens ve de gust tornar a votar, aquesta feina ja la vam fer el passat 12 de maig, que no ens traspassin les seves incompetències habituals…