Jordi Puigneró ha estat el responsable de les polítiques digitals del govern de la Generalitat des del 9 de febrer del 2016. Aquell dia va assumir les funcions de secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Seguretat Digital. Dos anys i tres mesos després va ser nomenat conseller de Polítiques Digitals i Administració pública i, finalment, el 26 del maig del 2021 va passar a ser vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori. El 29 de setembre passat va dimitir del càrrec, com la resta de consellers de JxCat. Al llarg d’aquests sis anys i vuit mesos com a director de les polítiques digitals de la Generalitat ha encarregat molts informes. Un d’ells va cridar especialment l’atenció de la Guàrdia Civil que investiga les irregularitats i actes de terrorisme relacionats amb el procés independentista. Es tracta de l’informe tecnològic “La intel·ligència artificial a Catalunya”, datat el juliol del 2019, quan Puigneró era conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Aquest informe inclou un apartat de “Defensa i Seguretat Ciutadana” amb uns objectius que haurien de començar a concretar-se a partir del 2023.
Els objectius a assolir eren la consecució de “sistemes de defensa contra míssils antiaeris automatitzats i més precisos”, l’ús de “drons de combat autònoms” i “exèrcits robotitzats. Ús de robots de combat amb grans capacitats gràcies a la intel·ligència artificial”. A l’informe, elaborat per la Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓ i la Secretaria de Polítiques Digitals, no s’especifica contra qui i perquè s’haurien d’activar aquests drons i robots de combat.
La resposta del ja cessat vicepresident del govern quan van aparèixer les informacions que el relacionaven amb la voluntat de crear un exèrcit de robots i drons militars va ser penjar una foto al seu perfil de Twitter amb un parell de ninots robòtics i el text: “Tot a punt. Bona nit”.
A l’informe que ha generat l’escàndol, que figura entre el material que ha deixat d’estar sota secret del sumari que investiga el jutge Manuel García-Castellón, hi apareix l’empresa Atomian Cognitive Architecture, propietat de la persona que la Guàrdia Civil considera que és el cap del CNI català que va crear l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont per convertir Catalunya en una república digital: Miguel Montero de Quadras. Atomian és una de les quatre empreses que se citen a l’informe com a “casos empresarials” de referència. Montero la dirigeix des de Nova York, on es va instal·lar el 23 de setembre.
Pel que fa a model de fabricació de drons, l’informe del Departament que dirigia Puigneró posava com a empreses a tenir en compte Neurala, dels Estats Units, i DJI, de la Xina. Entre les ciutats de referència que s’hi citen hi ha Tel Aviv, de la qual es diu que ha donat un gran impuls al sector de la intel·ligència artificial “gràcies a la indústria militar i a les empreses d’altres sectors tecnològics relacionats amb el Big Data”.
Amb la marxa de Puigneró del govern i la reestructuració de competències de l’executiu, la Secretaria de Polítiques Digitals ha passat a formar part del Departament d’Empresa i Treball. El seu titular, Roger Torrent, no s’ha definit encara sobre si continuarà amb l’aventura del drons de combat i els exèrcits robotitzats del seu antecessor.