La setmana passada va estar marcada pel retorn a Espanya del rei emèrit, Joan Carles I, després de dos anys a Abu Dhabi. La vergonya –pròpia o dels que encara volen una monarquia exemplar o que ho sembli– el va portar a exiliar-se a un país de dubtosa ètica i nul respecte pels drets humans. Després de diversos avisos al seu fill, el rei Felip VI, i al Govern de Pedro Sánchez, l’emèrit va decidir complir l’amenaça i passar uns dies a Galícia amb amics seus.
Abans que aquest moment arribés, cada cop que l’mèrit demanava tornar o que es publicava que tenia intenció de fer-ho, el socialisme espanyol apareixia dividit. La part més conservadora de la formació de Sánchez, com és habitual, va agafar una via propera al PP i Vox, defensant que tornés quan volgués.
Però la part més progressista no volia saber res d’un retorn sense que abans Joan Carles I donés explicacions –a un jutge o en púbic– sobre els seus tripijocs i l’origen de la seva fortuna. Entre aquests últims hi ha hagut sempre el PSC, que n’ha fet bandera. Amb aquesta visita, publicitada i descarada, sense cap explicació sobre el frau comès, al PSC se li obre un nou front. “Si Sánchez no es planta, tenim un problema, i greu”, diu un dirigent del PSC.