L’exprimer ministre francès i fins ara regidor a l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls, ha tornat a França. Acaba la seva aventura catalana. En poc més de dos anys ha passat de ser l’esperança blanca del constitucionalisme i el pou sense fons de tots els donants espanyolistes, a marxar per la porta del darrere, com un autèntic fracassat, i admetent que mai no hauria d’haver aterrat a Barcelona.
La seva marxa, però, ha deixat amb el cul a l’aire els que, quan ell va trencar amb Cituadans (Cs), van donar l’esquena al partit d’Inés Arrimadas. Ara s’han quedat desemparats, sense projecte i sense referents. Però Cs no té manies. I vist que Manuel Valls ha decidit plegar, ha rascat entre la runa que ha deixat per intentar tornar a arrossegar adeptes i, sobretot, empresaris disposats a finançar partits polítics espanyols.
Manuel Valls torna a França. I ho ha fet enmig d’un estiu políticament apàtic, sense focus mediàtics i durant el tram final d’agost. “Menys enrenou, menys premsa, menys drama”, explica un col·laborador seu que li va dir l’exprimer ministre en voler marcar els tempos de la seva espantada i fugida premeditada a territori francès. I és que Manuel Valls i el seu enorme ego no s’esperaven haver de marxar així.