Barcelona és la capital europea del porro, l'epicentre del tràfic i el consum, i n'és un bon indicador la quantitat de clubs cannàbics a la ciutat: un total de 200, des del 2011, de les 800 associacions de fumadors de cànnabis que hi ha a Catalunya. A Barcelona s'hi fuma, i molt. Tant que fins i tot genera un turisme propi, el de consumidors d'haixix que arriben a la ciutat buscant els clubs dels quals s'han fet socis prèviament a través d'internet. Una recerca molt simple per la xarxa et remet a una gran quantitat de fòrums cannàbics on expliquen les passes a seguir per fer-te d'un club i faciliten les adreces on aquestes associacions estan ubicades, amb l'Eixample i Ciutat Vella al capdavant, però repartits per tots els barris de la ciutat, des de Nou Barris fins a Sarrià.
Un negoci puixant que topa amb la negativa dels veïns perquè s'instal·lin als baixos de qualsevol edifici. La darrera topada, no amb la llei, sinó amb els veïns ha estat a Sarrià on no volen que s'instal·li un nou club cannàbic a poc més de 100 metres d'una escola bressol. La llei és molt clara al respecte: no poden estar a menys de 100 metres d'un centre escolar, han de tenir una doble porta, una xemeneia per a sortida de fum i no captar els clients al carrer. Una prohibició que se salten sistemàticament els captadors de clients al Raval o el Gòtic.
La presència de captadors és constant, i sense pudor van xiuxiuejant les paraules màgiques: cànnabis, maria… als turistes que troben passejant. Conscients que la llei espanyola penalitza el tràfic i la venda, només s'adrecen a potencials clients estrangers perquè consumeixin i comprin les drogues en falsos clubs cannàbics. El narcoturisme ja és un puixant negoci a la ciutat i Barcelona surt a totes les guies sobre el cànnabis, i ja supera Amsterdam com la capital del porro a Europa.
Màfies italianes i clans gitanos són els que controlen el tràfic a la ciutat subministrant haixix procedent del Marroc o de països subsaharians. Les màfies xineses, però, estan fent les primeres passes centrades en la producció. L'epicentre són els falsos clubs cannàbics, tapadores del consum i el tràfic. El gran negoci que generen fa que hagi crescut un mercat negre de llicències per les quals s'arriben a pagar fins a mig milió d'euros. La legislació municipal afirma que si es tenen tots els permisos i es respecta la normativa no hi ha cap impediment per obrir un club, sigui d'ús terapèutic o recreatiu. El 45% dels clubs, però, segons dades del mateix ajuntament, no compleixen el reglament. Cal afegir, a més, que és difícil controlar-los, ja que es donen els permisos però no es controlen els tancaments.
Barcelona ja no es limita a ser la porta d'entrada a Europa sinó que és la capital amb més consum i tràfic d'haixix. Segons dades de l'Observatori Europeu de les Drogues, Espanya està entre els tres països comunitaris on es consumeixen més estupefaents, en especial entre els joves.