Els magistrats també avalen que la llei assenyali com a llengües “pròpies” el català, el basc i el gallec als territoris on són cooficials. El PP adduïa que la normativa no podia fer aquesta denominació de llengües pròpies en contraposició de l’assignatura de castellà, que apareix com a “llengua castellana i literatura”, però el TC argumenta que la fórmula és perfectament constitucional.

Segons els magistrats, aquesta qüestió només és terminològica i no té cap efecte sobre el règim lingüístic de l’educació, perquè la llei utilitza els termes “cooficial” i “pròpia” de manera indiferent, i ho fa per referir-se a una situació “exclusiva” d’algunes comunitats autònomes, a diferència del castellà, que és la llengua “compartida per totes”.

A més, el TC avala la prohibició de concertar les escoles que diferencien per sexes. La sentència recorda que el legislador no té per què promoure l’educació diferenciada si considera que existeix un model pedagògic que s’adequa millor als valors de la Constitució. D’altra banda, el tribunal també reconeix la constitucionalitat dels aspectes de la llei relatius a l’ensenyament de la religió i l’escolarització d’alumnes amb necessitats especials, i rebutja la part del recurs del PP respecte a la cooperació local en l’obtenció dels solars per a la construcció de nous centres docents públics.

Els cinc magistrats conservadors del TC han anunciat que presentaran vots particulars contra la sentència.

La entrada El TC desestima el recurs del PP i avala el model lingüístic de la Llei Celaá se publicó primero en El Triangle.