Víctor Font s’ha tornat a posar el guant de seda per a atacar formalment Joan Laporta per una gestió que, des de tots els punts de vista, deixa un balanç decebedor, i que ha arrossegat la institució a una situació crítica, especialment en l’àmbit econòmic. També són alarmants, segons la seva pròpia anàlisi, episodis d’una enorme sospita de tripijocs i de tràfic d’influències com el relacionat amb el pagament dels interessos de l’aval que a Laporta li va permetre prendre possessió del càrrec el 17 de març de 2021. Les informacions aparegudes ahir mateix confirmaven que una societat llicenciatària del club, en concret ISL Futbol Limited Liability Company, empresa estatunidenca especialitzada en màrqueting esportiu amb seu fiscal a Charlotte (Carolina de Nord) i oficina central a Miami (Florida), va ingressar 350.000 euros en un compte del Banc Sabadell -desembre del 2021- a través del qual es va abonar el cost del manteniment de l’aval.
El compte, com ja havia publicat el diari Sport mesos enrere, es va obrir a nom dels directius avaladors, Joan Laporta, Rafael Yuste, Antonio Escudero, Elena Fort, Juli Guiu, els dimitits Eduard Romeu i Jordi Llauradó, Josep Cubells, Ferran Olivé, Josep Maria Albert, Xavier Barbany, Miquel Camps, Alfons Castro, Josep Ignasi Macià, Aureli Mas, Xavier Puig, Àngel Riudalbas, Joan Solé, Joan Soler i Francesc Pujol, aquest últim aportant garanties a la causa encara que no va poder acreditar l’antiguitat com a soci requerida pels estatuts, de cinc anys, per a figurar com a directiu.
El cas és que ISL Futbol va rebre, poc després, l’encàrrec de la junta d’organitzar dos dels partits amistosos de la gira d’estiu del 2022 del primer equip, així com el benefici d’un marge cada vegada més ampli per a explotar, com a llicenciatària del FC Barcelona per a les Barça Academy als EUA, la possibilitat d’obrir nous centres de formació sota la metodologia de la Masia i la promoció de campus d’estiu de costa a costa en el territori nord-americà. La novetat aportada per El Periódico en les últimes hores sobre el que ja havia transcendit és la prova documental d’aquesta transferència de 350.000 euros.
En aquest mateix compte, obert el 15 de març del 2021, es van registrar altres dos ingressos de terceres persones alienes a la junta, un d’ells procedent de JBM Investments 2014 SL, propietat de l’empresari israelià Morris Moshe Benisty (750.000 euros) amic i exsoci de Laporta, i un altre de Capital Planet SL (700.000 euros), l’administrador únic de la qual és Xavier Laporta, germà del president del FC Barcelona. Amb aquest saldo es va efectuar el pagament de costos financers del manteniment de l’aval, import que s’havia negat a afrontar la totalitat dels directius quan, contra l’acord inicial de Laporta de fer-lo mancomunadament i a parts iguals, es van veure extorquits per Laporta després de guanyar les eleccions el 7 de març del 2021. Aquest tomb dels esdeveniments va ser el causant de la renúncia de Jaume Giró, qui en principi havia de ser el vicepresident econòmic.
Per a Víctor Font, no obstant això, aquest és un assumpte «sobre el qual els socis necessitem una explicació, el mateix que de molts altres temes», va dir ahir, relativitzant la possibilitat d’iniciar o de participar en un vot de censura contra la junta actual. «No es pot descartar mai aquesta possibilitat», va afegir amb la boca petita, deixant molt clars els seus plans, que no passen, per descomptat, per realitzar una oposició activa, de denúncia i de permanent exposició en els mitjans, com va fer contra Josep Maria Bartomeu des de més de dos anys abans de la presumpta convocatòria d’eleccions. Molt menys encara passar a l’acció directa amb un vot de censura, com també va secundar a la tardor del 2020 «perquè amb Bartomeu es van travessar línies vermelles».
En aquest punt de l’entrevista, concedida a Catalunya Ràdio en un estrany format, breu i amb un guió premeditadament ajustats a continguts breus i limitats, l’entrevistador li va plantejar si el pestilent cas d’aquest compte adulterat per aportacions alienes a les dels directius no era també una línia vermella. En aquesta cruïlla, Font va reaccionar amb la seva habitual covardia i submissió, remetent-se a la roda de premsa d’anàlisi del curs que convocarà d’ací a unes setmanes. Després de la qual cosa, com sempre, s’anirà de vacances.
Víctor Font, en definitiva, va tornar a alertar sobre el risc de malbaratar recursos futurs com el signing bonus de Nike i la venda de jugadors, per a esmenar el descobert comptable de Barça Studios a un més del venciment del segon termini de 60 milions, que, sumats als 40 milions promesos l’agost de 2023, seria de 100 milions, això sense comptar l’impacte en la memòria econòmica que decideixi l’auditor davant l’evident devaluació d’una companyia pròpia que Laporta ha utilitzat com un truc comptable des de fa dos anys.
La conclusió és que el barcelonisme, una altra temporada més, no tindrà qui el defensi de la massacre del laportisme, entre altres motius perquè també la credibilitat de Víctor Font com a alternativa ha anat descendint en paral·lel a l’estrany comportament de Xavi Hernández, que era la seva gran basa electoral fins que el tècnic de Terrassa el va deixar tirat veient que Laporta anava a guanyar les eleccions. On Font podria afermar-se i recobrar la tracció social que el va portar a ser el segon candidat més votat en les eleccions de 2021 és en l’àmbit de l’atropellament dels drets dels socis i del galopant descontrol de l’economia del Barça.
Poques hores després d’aquest acte de contenció per part de Font, la directiva va sortir al pas de la notícia publicada per El Periódico amb un comunicat en el qual la junta de Laporta admetia haver tractat els 350.000 euros de ISL Futbol Limited Liability Company «en forma de préstec sense una altra compensació».
Només llavors, amb retard després d’haver perdut l’oportunitat de prendre la iniciativa, Font va veure l’ocasió de repuntar aquesta popularitat seva, descendent, amb una nota de la seva plataforma Sí al futur en la qual va exigir una explicació pública detallada dels moviments del compte per part del compliance del club, Jorge Atienza, perquè «expliqui la naturalesa dels pagaments i mesures que prendrà el seu departament per a validar quins directius van rebre un préstec per part d’un proveïdor del Club, a quins directius es va realitzar el préstec i en quines condicions».
La maniobra de Font, segons es miri, pot considerar-se més defensiva que atacant. No tindria més sentit haver exigit la compareixença del president davant un fet tan extrem, sobretot després del reconeixement per part de la junta directiva? A la tarda, a més, van començar a circular informacions que apuntaven a noves revelacions de la premsa en les hores següents sobre aquest compte tan obert a aportacions de tercers i sobre el seu destí.
La qüestió és sí, de veritat, Víctor Font vol posar-se de debò a reclamar una gestió digna i transparent o tornar a representar un paper superficial, permissiu i desconcertant, perquè cap excandidat ha disposat de tantes raons, motius i escenaris tan favorables per a liderar la reconstrucció del club de la qual tant s’afarta de parlar.
