L’operador d’infraestructures de telecomunicacions Cellnex Telecom va disparar els seus ingressos en un 58%, fins a assolir els 2.536 milions durant l’exercici de 2021. El resultat operatiu reflecteix pèrdues de 351 milions, un 160% més que en 2020, a causa dels costos de creixement i a despeses extraordinàries.
En una comunicació a la CNMV, Cellnex ha informat que l’ebitda ajustat o resultat brut d’explotació va ser un 63% superior al del 2020, fins a situar-se en 1.921 milions, i el flux de caixa i recurrent palanquejat va ser de 981 milions, un 61% més.
Per al president de Cellnex, Bertrand Kan, 2021 «ha estat un exercici excel·lent», perquè ha destacat que l’empresa ha continuat «ampliant l’abast de la seva activitat, començant a proveir fibra, equipament actiu i altres serveis als seus clients».
El conseller delegat del grup, Tobías Martínez, ha afegit: «En aquest 2021 hem demostrat la nostra capacitat per a créixer també en perímetre constant, amb projectes ‘adjacents’ a les torres acompanyant les necessitats dels nostres clients».
L’any va estar marcat per cinc emissions de bons i una ampliació de capital per 7.000 milions d’euros, duta a terme a l’abril.
Durant aquests 12 mesos, Cellnex va tancar operacions de creixement amb les quals va incorporar 46.600 emplaçaments i va desplegar (via el programa BTS) més de 13.000 noves instal·lacions, la qual cosa va comportar una inversió superior als 18.800 milions.
En concret, va tancar les adquisicions de Play i Polkomtel Infrastruktura a Polònia; de Hivory a França; de Hutchison a Àustria, Irlanda, Dinamarca, Suècia i Itàlia; i va integrar 3.150 emplaçaments de T-Mobile NL als Països Baixos.
Al temps, Cellnex va aconseguir en 2021 nous acords de divers tipus, per valor de 1.900 milions d’euros: a França amb Bouygues Telecom, Iliad i Societé du Grand Paris; a Portugal amb MEO i ONI; amb les línies ferroviàries London-Brighton, al Regne Unit, i ProRail, als Països Baixos; i amb l’operador de telecomunicacions britànic BT.
El 87% dels ingressos de Cellnex van procedir dels serveis d’infraestructures per a operadors de telecomunicacions mòbils, el 9% els va generar l’activitat d’infraestructures de radiodifusió i el 4% de la facturació va sortir del negoci centrat en les xarxes de seguretat i emergències i solucions per a la gestió intel·ligent d’infraestructures urbanes.
Espanya va ser el principal mercat de la companyia (21%), seguit d’Itàlia (20%) i França (16%).
A data 31 de desembre, Cellnex comptava amb 101.802 emplaçaments operatius i 5.213 nodes DAS i Small Cells (sistemes distribuïts d’antenes).
El deute net de Cellnex ha assolit els 11.919 milions, excloent els passius per arrendaments, i el 87% estava referenciat a tipus fix.
A tancament d’any, la companyia comptava amb accés a liquiditat immediata per import de 8.600 milions d’euros.
De cara al 2022, Cellnex preveu facturar entre 3.460 i 3.510 milions, elevar el seu ebitda entre 2.650 i 2.700 milions i augmentar el flux de caixa recurrent entre 1.350 i 1.380 milions.
