Así:
“Blanca i rosa, rosa i blanca,
i amb ganes d’ufanejar,
vesteix avui la geganta
com si anés a combregar.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
per astorar el Parlament,
però els discursos que forja
cloroformitzen la gent.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
per atreure l’atenció,
ja que l’ego li demana
causar sempre expectació.
Rosa i blanca, blanca i rosa
per mostrar-se angelical.
però el que diu boca enfora
té com un deix infernal.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
i amb la papallona al pit,
car li plau la bajanada
de dur un insecte al vestit.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
per semblar prepubescent
tot i que els anys ja l’enfonsen
cap a una edat inclement.
Blanca i rosa, rosa i blanca,
amb vestits acampanats
per dissimular unes anques
grosses com els envelats.
Rosa i blanca, blanca i rosa,
quan remuga al Parlament
parlant de qualsevol cosa,
menteix descaradament”.
Salvador Oliva, nacido en Banyoles el 6 de diciembre de 1942, es licenciado en Filología Románica de la Universidad de Barcelona, doctor en Filología Catalana de esta universidad y catedrático de Filología Catalana de la Universidad de Girona y ha publicado numerosos ensayos, libros de poesías y traducciones literarias y de libros de ensayo al catalán y el castellano. Entre sus libros de poesía están «Marees del desig», «Carta a Pompeu Fabra», «Fugitius» o «Epístoles a Josep Carner», todos ellos publicados en Quaderns Crema.
