El pressupost del 2017 de la Fundació Sant Hospital (FSH), integrada principalment pel Bisbat d'Urgell i l'ajuntament de la Seu d'Urgell, no contempla cap partida específica per dur a terme les obres de la segona i tercera planta del centre, tot i que el seu president i alcalde convergent, Albert Batalla, estaria buscant finançament en forma d'alguna mena de préstec per poder encetar els treballs.

 

El projecte de reforma de les plantes dos i tres va comptar amb l'ajut de la Diputació de Lleida l'any 2015, que va aportar 75.383 euros. La resolució de la licitació de la redacció del projecte tècnic i direcció d'obra i arquitectura de la reforma es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC, amb data del 21 de desembre del 2015. Es va adjudicar el concurs el 29 de febrer del 2016, a Casa Solo Arquitectos, S.L.P, amb seu a Barcelona. Segons consta a la redacció de les bases de l'hospital el valor estimat del contracte era de 205.110,76 euros sense IVA i el pressupost de licitació de 170.925,64 euros sense IVA.

 

Transcorregut justament un any després del vistiplau del projecte de reforma de les plantes 2a i 3a de la FSH per a usos sociosanitaris i residencials i trasllat previ de rehabilitació i centre de dia a la planta 2a de l'edifici annex, encara no s'han licitat les obres.

 

Les queixes i les denúncies fetes pels mateixos usuaris i els grups de l'oposició pel deteriorament de les instal·lacions i serveis en general, ha obligat a Albert Batalla ha haver de buscar vies de finançament més de dos anys després que el mateix Patronat donés llum verda als treballs. Unes tasques que podrien tenir repercussions econòmiques, d'una manera o altra, en les nòmines dels treballadors, als que no se'ls aplicaria cap increment salarial, al menys per a aquest any.

 

Ni la Diputació de Lleida ni la Generalitat, contemplen en els seus pressupostos d'enguany diners per invertir en les reformes, segons es pot contrastar i consultar en els portals de transparència de les dues institucions, i ara Batalla haurà de complir amb les resolucions aprovades a la sessió plenària de l'Ajuntament i també al Parlament de Catalunya que "obliguen a recuperar aquests diners retallats".

 

Unes retallades que, a banda dels usuaris, han patit els mateixos treballadors de l'hospital, tot i que uns menys que altres. En el grup de metges els efectes econòmiques han estat menors, ja que la tesi defensada fins ara per la gerència, amb el silenci de l'alcalde, és un tracte especial cap als facultatius davant les dificultats perquè s'estableixin al Pirineu, el que representa a la pràctica un cert menyspreu envers altres col·lectius de professionals de la sanitat.