Des de fa més de 12 anys, la Batllia (jutjats) d'Andorra manté obert un sumari per l'estafa de la gestora d'inversions Valora, que va presentar fallida voluntària el 2 de gener de l'any 2007. Aquesta entitat va provocar un forat de 22 milions d'euros a causa d'una esbojarrada estratègia d'inversions en derivats i futurs i va deixar a l'estacada els seus 400 clients, en bona part ciutadans catalans.
Com va posar de manifest l'auditoria realitzada pel pèrit judicial Philippe Riu, a Valora no hi havia cap mena de control preventiu contra el blanqueig de diners. Això va fer que es convertís, de fet, en una rentadora de diners negres i que molts dels clients afectats per l'estafa hagin acceptat, emprenyats però resignats, la liquidació que van fer els administradors concursals.
Però una de les persones damnificades, la clienta número 1.289, va invertir a Valora els estalvis, perfectament legals i declarats, de la seva vida laboral a l'estranger i no ha volgut acceptar aquesta monumental presa de pèl. Des de fa anys, ha emprès una dura batalla als tribunals andorrans per intentar recuperar els diners que, sense el seu coneixement ni autorització, van dilapidar els responsables de Valora.
Andorra és un país petit on hi ha determinats interessos que són intocables i, en aquest sentit, la justícia és també un cachondeo. El sumari del cas Valora, que ocupa 24.455 folis, ha passat per les mans de sis batlles (jutges) diferents. Les últimes diligències daten del 26 de juny de l'any 2017 –fa 27 mesos– i no hi ha data fixada per a la seva conclusió ni per a l'obertura del judici oral contra l'únic imputat, Xavier Felipó, expresident i conseller delegat de Valora, que a més és insolvent.
La clienta número 1.289 està escandalitzada i indignada amb el pèssim funcionament de la justícia andorrana. Ara acaba de presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional on denuncia que, en el seu cas, es produeix una gravíssima vulneració del "dret a un judici de durada raonable" que recull l'article 10 de la Carta Magna andorrana.
