La privatització de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) és una espasa de Dàmocles sobre les precàries finances de la Generalitat i, de retop, sobre la fràgil estabilitat parlamentària del govern que presideix Carles Puigdemont. El Tribunal Suprem s'ha de pronunciar de manera imminent sobre la legalitat de l'adjudicació feta, a les acaballes de l'any 2012, al consorci format per l'empresa madrilenya Acciona, el banc brasiler BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia-Torreblanca.

De moment, totes les sentències dictades fins ara pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre aquest conflicte jurídic han decretat la nul·litat de l'operació de privatització de l'ATLL, i han confirmat les irregularitats detectades per l'òrgan administratiu de recursos contractuals de Catalunya (OARCC).


NINES RUSSES

Si el Tribunal Suprem acaba tombant l'adjudicació, el terrabastall pot ser monumental. D'un cantó perquè el consorci guanyador del concurs, ATLL Concessionària de la Generalitat SA, té garantit en la clàusula 9.12 del contracte que va signar amb el govern català la recuperació de la part no amortitzada del total del cànon pels 50 anys de la concessió, a més de les inversions fetes i els suposats danys i perjudicis que pugui reclamar. Una morterada superior als 300 milions d'euros que farà tremolar el vicepresident d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.

Però és que, a més, les circumstàncies que van envoltar l'adjudicació de l'ATLL i la identitat final dels beneficiaris de l'operació presenten molts interrogants que no han passat desapercebuts a l'oposició parlamentària al govern de Junts pel Sí, que en qualsevol moment pot demanar-ne comptes i muntar un sidral. Com ja va explicar detalladament EL TRIANGLE en anteriors edicions, el consorci adjudicatari de l'abastiment de l'aigua en alta a la conurbació de Barcelona és un cas paradigmàtic d'opacitat i elusió de beneficis a través d'una densa trama de societats –semblant a les nines russes– radicades, en última instància, en paradisos fiscals.

L'empresa madrilenya Acciona és el soci de referència d'ATLL Concessionària de la Generalitat SA. D'entrada hi tenia un 39% de les accions, percentatge que ha augmentat actualment fins al 76,05%, després de la sortida precipitada de la companyia del banc BTG Pactual, involucrat en el cas de corrupció Lava Jato al Brasil que va comportar la detenció, ara fa un any, del seu CEO, André Esteves.

Acciona, tot i ser una empresa suposadament espanyola, està controlada per dues societats instrumentals –Wit Europese Investering BV i Tussen de Grachten BV– que tenen el 55,7% del capital i que estan domiciliades a Holanda, país que opera com un paradís fiscal per als inversors estrangers, com és el cas. A la vegada, Acciona és una de les empreses de l'Ibex 35 que té més filials radicades en paradisos fiscals. Concretament, 40, segons l'últim informe presentat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): 29 a l'Estat nord-americà de Delaware, tres a Holanda, dues a Panamà, dues a Suïssa, una a Gibraltar, una a Andorra, una a Hong Kong i una altra a l'illa de Malta.

Per més conya, Acciona va subscriure l'any 2011 el codi de bones pràctiques tributàries, que inclou, entre altres compromisos, la prohibició d'operar amb estructures instrumentals offshore, que afavoreixen l'evasió fiscal. D'això se'n diu tenir la cara de ciment!

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA