Vacances per a uns, gana per a d’altres

Ha passat una mica més d’un mes des que vaig publicar el darrer article en aquest mitjà de comunicació i com tots sabeu han passat moltes coses al món. Com sempre vaig per la vida improvisant, tenia al cap dos temes per parlar amb vosaltres, però serà en un proper lliurament si és que me’n recordo o si no sorgeix cap altre tema que em cridi més l’atenció. Avui vull escriure-us i més enllà d’això reflexionar junts com si estiguéssim en una tertúlia cara a cara, d’un tema que per mi és un dels més dolorosos en aquest món on hi ha tanta desigualtat social.

Arriba l’estiu i amb les famoses vacances d’agost i setembre per a alguns que decideixen postergar els seus viatges o descansos, veiem les terrasses dels bars i restaurants al màxim, els hotels força concorreguts. Això és força bo per a l’economia d’un país i sobre per al sector de l’hostaleria que ha rebut tants cops. No obstant això, no ajuda a disminuir la desigualtat social que existeix. Fixeu-vos: un exemple tan clar són les dues guerres més rellevants d’aquest any. D’una banda, la d’Ucraïna contra Rússia, un conflicte que ha provocat el desplaçament forçat d’almenys 12 milions de persones però que també és cert que, com que és un país europeu, ha rebut ajuts i suport econòmic de tot el món i la seva lluita ha estat extremadament mediàtica i molt important per als ulls dels grans mitjans de comunicació mundials. Això, en termes positius, ha servit perquè el poble ucraïnès no pateixi una crisi alimentària i també podríem afirmar que tampoc l’han patida en la vessant econòmica, ja que ajudes n’han arribat com mai abans a un altre poble enmig d’un conflicte bèl·lic.

Ara marxem a l’altre extrem i es diu Iemen. La guerra al Iemen ha provocat que almenys 19 milions de persones s’estiguin morint de gana, un país devastat i oblidat pel conjunt de les nacions, que geològicament i políticament no importa gaire per a les grans potències, a diferència d’Ucraïna que la cuiden per aquesta raó.

Si camineu pels carrers de Barcelona o altres ciutats d’aquest país, us adonareu que per tot arreu hi ha cartells d’organitzacions demanant ajudes econòmiques per Ucraïna. Però… alguna vegada us heu trobat un cartell encara que sigui petitó on algú demani ajuda per als nens i persones grans que moren de gana al Iemen? Si més no jo no he vist cap cartell o anunci a Espanya que demani suport per a aquest poble oblidat i abandonat pel món occidental, hipòcrita i de doble moral. Turistes per qualsevol costat, que deixen el menjar per llençar-lo, supermercats tirant al cubell de les escombraries milers de tones d’aliments, mentre més de 19 milions de persones s’estan morint de gana a causa d’una guerra que no és la seva guerra, un conflicte on els pobres, com sempre, queden enmig del problema i són les víctimes de tot l’egoisme i ambició entre grups d’interès particular gairebé sempre promoguts pels governs poderosos del món.

En fi, mentre uns somriuen i llencen el menjar, d’altres desitgen un tros de pa però ningú no els el dóna i no hi ha cap esperança que el puguin rebre algun dia.

Vacances per a uns, gana i dolor per a uns altres; així va aquest món.

(Visited 96 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari