La propaganda era un aspecte crucial a l’estratègia de Tsunami Democràtic, tant com l’activisme pur i dur. Per això, la difusió dels missatges i les campanyes de suport, tant a l’interior de Catalunya com a l’exterior, cobraven una importància primordial. Els cervells dels missatges i la manera de projectar-los eren el diputat Ruben Wagensberg i l’empresari Oriol Soler, segons es desprèn de les investigacions fetes fins ara.
La plataforma preparava una pel·lícula per difondre a l’exterior la idea que els catalans estaven oprimits per Espanya i acariciaven la idea d’anar-se’n per ser lliure. En aquest somni cobrava una importància especial l’1-O, la data de l’inici de la “revolució catalana”. El documental l’hauria de dirigir Jordi Roigé, que controlava un parell d’empreses creades el mateix any (2017) i que havia estat director general de Política Lingüística de la Generalitat. A la trama, s’havia de vincular Catalunya al Barça i hi hauria d’haver l’assassinat d’un catalanista per un tret per dramatitzar la història.
El 17 de febrer del 2020, la pel·lícula ja estava decidida i faltava només el finançament. S’havia previst un pressupost de 90.000 euros, 30.000 euros dels quals ja estaven en caixa. A més, la previsió era que TV3 compraria els drets i recuperarien els diners.
En la producció de la pel·lícula, va participar Xavier Vendrell, buscant un amic seu, el productor saragossà Fernando Monzón, per ajudar. Monzón, que estava en aquell moment a la República Dominicana, és, segons ell mateix, “expert en màrqueting guerrilla, llançament de campanyes d’alt impacte, ciberactivisme i estratègies comercials creatives”. Apassionat pels wargames, la seva empresa 3lemon va treballar per a importants multinacionals, com General Motors, Michelin, Starbucks, Coca-Cola, Movistar, Telepizza o El Corte Inglés. Curiosament, segons va declarar Monzón mateix en una entrevista l’any passat, la seva empresa va ser la que va fer la transformació digital de Mediapro. “I aquí vam aprendre un munt de com comunicar amb majúscules, que és fent pel·lícules, fent sèries, fent programes d’alt impacte. Nosaltres els ajudàvem a vendre-les i en aquest procés vam determinar produir també nosaltres”.
La intenció de Vendrell era posar-li un elenc de primera magnitud damunt la taula perquè s’interessés pel projecte. Al principi, van oferir el paper de protagonista a l’actriu Úrsula Corberó, que va rebutjar l’oferta, i a l’actor Francesc Orella, el protagonista de la sèrie Merlí, que va estudiar a Nova York i conservava bons contactes a la indústria de la interpretació. Davant el rebuig de Corberó, i com que volien una actriu catalana, van pensar en Ariadna Gil, filla de l’advocat independentista August Gil Matamala. El costat negatiu era que Gil era poc coneguda a l’exterior, però per fortuna, el seu company sentimental, Viggo Mortensen, sí que tenia caixet internacional, cosa que compensava. “Cal tocar gent reconeguda internacionalment”, va advertir Vendrell a Roigé. Amb aquest elenc esperaven que Monzón es decidís a produir la pel·lícula.
El guió hauria de ser a càrrec d’Eduard Voltas i, una vegada confeccionat, Oriol Soler, àlies Rigoberto, hauria de convèncer Jaume Roures per entrar al tema. Amb això, s’asseguraven la internacionalització del projecte, tant a nivell de protagonistes com de distribució, ja que Roures podia garantir la col·locació de la pel·lícula a mercats internacionals. El temor de Roigé era que si entrava Roures voldria controlar tota la producció “i voldrà manar ell”, però Vendrell li va prometre marge de maniobra.
