“Teatre del bo”

Ja ho deia José Mourinho, a Catalunya es fa “teatre del bo”, dels joglars a Àngel Guimerà. Per motius pandèmics, el teatre a Catalunya viu avui sota arrest domiciliari. Tot i un conat inicial permissiu, el confinament municipal obliga al consum domèstic. En definitiva, no es pot sortir del poble per consumir teatre, ni per anar de restaurants, entre altres. Això sí, es pot fer, només, si reserves nit d’hotel. La ruleta russa de les restriccions és, si més no, capriciosa. Els saltimbanquis treuen foc pels queixals, i no els falta raó. Seguint la cadena de despropòsits, aquesta setmana hem conegut una altra excepció a la regla: ens podem saltar el confinament municipal per anar a mítings electorals.

El dels mítings electorals és un gènere teatral que va tenir el seu moment àlgid en la recuperació democràtica. Àvid de llibertat, el públic demandava llavors un format que comptava amb un elenc de comediants extraordinari: Jordi Pujol, Felipe González, Alfonso Guerra… Després, saciada la necessitat, la performance ha anat perdent interès, fins a convertir-se en una varietat molt parroquial. Als mítings ja només hi van els convençuts, que alhora actuen de figurants d’una actuació que ja només busca transcendir mediàticament. Això no obstant, tot i l’extremunció, els polítics s’entossudeixen a protegir el gènere, fins a extrems com l’actual, en què el declaren bé d’interès supramunicipal i lliure de virus.

Ara que es reivindica la figura de Josep Tarradellas, fora bo recordar, encara que sigui per enèsima vegada, una de les cites més celebrades del president: “En política es pot fer tot, menys el ridícul”. En plena pandèmia mundial, amb els indicadors disparats, i amb la crisi de les vacunes sobre la taula europea, al Govern no se li acut millor idea que preservar els mítings del confinament municipal. Això sí, l’endemà de la pensada, els pares de l’ocurrència malden per desdir-se’n. En la gestió de la pandèmia, no és el primer cop que el Govern ahir deia blanc i avui diu negre. Així, parafrasejant Tarradellas, en política el Govern fa de tot, especialment el ridícul.

No té el Govern algú que se l’estimi i, pel seu bé, l’adverteixi quan fa el ridícul? Tenint sectors confinats o limitats, no pots indultar els mítings del confinament municipal apel·lant al sacrosant dret a la participació política, com feia fa quatre dies Meritxell Budó en nom del Govern. No pots fer-ho o, si més no, no sense alterar i indignar aquells sectors que les restriccions estan castigant de manera més severa. En el rànquing de prioritats dels ciutadans, desenganyem-nos, no hi trobarem poder assistir a un espectacle polític, i pensar el contrari insulta la intel·ligència. Si almenys ens deixessin tirar tomàquets…

(Visited 181 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari