Sempre he dit que, tot i no ser la independència de Catalunya la meva opció, considero que és una opció legítima. Qui la consideri seva té tot el dret i deure de defensar-la. La meva objecció resideix en el procediment seguit, en la forma escollida volgudament per imposar, que no seduir, aquesta opció. El Procés ja és nom propi.
Per mi el Procés s’ha caracteritzat per les següents fases: identificació de determinats problemes, vincular aquests problemes a determinades causes, ocultar dades o oferir mitges veritats, oferir una solució única no raonada però sí emocionalment sentida, mobilitzar l’opinió pública mitjançant entitats privades, acció de govern i control dels mitjans de comunicació de titularitat pública, forçar o trencar les costures de les normes que regeixen la convivència i davant la reacció dels organismes de l’Estat, assumir la condició de víctima tot el poble català, sense distinció. Això en un marc d’absència de debat seriós, de raonament fonamentat i de menyspreu dels discrepants.
Amb la petició del traspàs complert del servei ferroviari de Rodalies, com a condició necessària per facilitar la investidura, es replica el Procés.
Les parts no ofereixen cap explicació sobre la conveniència o no del traspàs ple per poder millorar el servei. Cap debat. Només identificació de problemes, de causes indubtables i de solucions no raonades, sense més.
El Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, atorga a la Generalitat de Catalunya el conjunt de les funcions i serveis de l’Administració de l’Estat amb relació amb el servei de transport de viatgers per ferrocarril de Rodalies que inclouen la regulació, la planificació,la gestió,la coordinació, la inspecció del servei i la forma de gestió, entre d’altres potestats. La forma de gestió, en el seu cas, exigeix la formalització dels contractes de gestió i programa amb les empreses operadores, ara Renfe. Podria ser una altra. Però Renfe està operant sense contracte programa, en el buit, per voluntat del govern de la Generalitat sense respectar les seves pròpies normes i compromisos. Una altra característica del Procés. No passa res, si passem.
Corregint alguna informació donada cal dir que en la forma de gestió indirecta, com l’actual, els trens no es transfereixen, són de l’empresa operadora. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és una empresa 100% pública, propietària dels trens. Gestió directa. Aquesta també podria ser una opció possible comprant trens. Però torno a dir: què falta transferir? Vies, balast, catenàries, estacions, dependències, sistemes de control ferroviari…. i diners, diners. Sí, diners que són falaguers. Torno a preguntar quina és la millor opció per la prestació correcta del servei públic? Silenci.
Fins on jo sé a França i a Alemanya les regions i landers defineixen el tipus de servei que volen però les infraestructures,com a sistema integral, continuen en mans dels estats.
Entenc que la fórmula que finalment s’adopti ha de respectar que les explotacions de Rodalies de les comunitats autònomes siguin coherents amb l’ordenació de tot el sistema espanyol.
Però molt em temo que la decisió ja estigui adoptada. Dins del paquet del temes a transaccionar, aquesta exigència sembla un tema menor, menys conflictiu i a oferir en safata per rebaixar altres exigències. Però del servei públic ferroviari, què?
I el Procés continua, fins el proper tràmit…
