En aquesta revista ja hem parlat en alguna ocasió sobre la dificultat que encara avui existeix perquè les prestacions de l’administració pública cobreixin de manera més eficient les necessitats dels col·lectius que es troben en situació de risc de pobresa. Aquests dies n’hem tingut, una altra vegada, més evidències.
Segons l’informe sobre la crisi alimentària i la resposta de la ciutat de Barcelona que es va presentar el desembre passat per part de la Xarxa per una Alimentació Adequada, que inclou el mateix Ajuntament i institucions com ara el Banc dels Aliments, Càritas o la Creu Roja, el 2020, entre els serveis socials municipals i diferents entitats van atendre 195.272 persones amb lots d’aliments, àpats, ajudes monetàries i beques. Això suposa un increment d’un 111% en relació amb el 2019. Tot i així, segons dades d’aquest informe no es va arribar a tota la població que es troba en risc de pobresa, que se situaria en unes 419.000 persones.
Malgrat que algunes regions o el Govern central han intentat avançar cap a unes prestacions que cobreixin l’existència material de les capes més desafavorides de la societat, el cert és que tot i les prestacions com la que té Euskadi, amb la renda garantida d’ingressos (RGI), Catalunya, amb la renda garantida de ciutadania (RGC) o l’ingrés mínim vital (IMV), que va posar en marxa el Govern central, les capes de la societat més vulnerables, que es van quedant estancades o, fins i tot, resulten expulsades, no fan més que eixamplar-se.
Aquest tipus de prestacions, tot i que s’han anat millorant, tenen, segons els experts, un condicionant que es produeix de forma reiterada. És el que en anglès en diuen non take-up. Es tracta que quan es posen en marxa aquestes prestacions sovint requereixen tràmits molt farragosos, a més d’estigmatitzar les persones que les reben. És per això que cada vegada més i de forma més transversal la idea d’una renda bàsica universal es va obrint camí si més no com una de les mesures per afrontar de manera més eficient la desigualtat cada vegada més palesa a la nostra societat.
El Financial Times, el 4 d’abril de 2020, quan la pandèmia impactava durament l’economia a causa de l’emergència sanitària, deia que potser idees que fins ara havien semblat excèntriques, com la renda bàsica universal o l’impost a les grans fortunes, serien necessàries per reconfigurar un sistema esgotat i cada vegada menys igualitari. És una bona notícia que a Euskadi s’estigui promovent des de la societat una renda bàsica universal mitjançant una iniciativa legislativa popular, ja que tot i que la renda garantida d’ingressos (RGI) basca és de les millors prestacions per sostenir el benestar i l’existència material del col·lectiu més pobre, encara avui no arriba a un 30% de les persones que objectivament la necessiten.
A Catalunya, on existeix la renda garantida de ciutadania, que va néixer com una prestació transformadora i que entre altres coses volia en part reduir les condicionalitats diferents que existien per demanar una prestació, tot i els avenços significatius que ha fet, encara no dona la cobertura necessària.
En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, el 15 de desembre passat, va presentar l’oficina del pla pilot que ha d’estudiar una prova per implantar la renda bàsica universal (RBU) a Catalunya i que s’hauria de posar en marxa a finals del 2022 i beneficiaria unes 5.000 persones. A Europa existeix també una iniciativa per una renda bàsica que va començar a recollir signatures el setembre del 2020 i que disposa fins al 25 de juliol del 2022 per aconseguir el milió que necessita perquè sigui debatuda a l’Eurocambra.
En definitiva, la idea de la renda bàsica, que essencialment el que fa és treure la condicionalitat perquè tota persona que resideix en un territori rebi una assignació individual que hauria d’anar acompanyada d’altres mesures, com una reforma fiscal, contribuiria substancialment a l’eliminació de la pobresa estructural existent.
L’informe Foessa de Càritas explica que sis milions de persones a Espanya es troben en situació de pobresa severa, 2,5 milions més que el 2018. La renda bàsica servirà, segons els seus defensors, per treure aquestes persones de l’estancament social i de l’estigmatització que sovint suposa i alhora fer-les una mica més lliures”.
