Podem Catalunya juga fort per aconseguir el pacte amb Yolanda Díaz

El diputat Lucas Ferro, que havia estat home de màxima confiança de Pablo Iglesias, subscriu el manifest a favor de l’acord amb Sumar

Yolanda Díaz ha estat molt activa en la campanya de les municipals passades donant suport a Ada Colau

Catalunya ha tingut una importància cabdal en la decisió de Podem d’aliar-se finalment amb Sumar per concórrer a les eleccions generals del 23 de juliol vinent. Un manifest signat per 13 membres de la direcció de Podem Catalunya, hores abans d’acabar el termini, va ser l’espurna definitiva perquè saltessin totes les alarmes a Madrid i es decidissin per fer el pacte amb Sumar. “Si cadascú anem per separat és un suïcidi. La crisi oberta amb els comuns va estar a punt de dinamitar el partit, però, afortunadament s’ha pogut arreglar tot. Ara només cal posar-se a treballar”, diu un membre de la cúpula de Podem Catalunya a EL TRIANGLE.

Les mateixes fonts reconeixen que Pablo Iglesias va tractar, entre bastidors, de dificultar l’acord amb Sumar, perquè demanava més tensió en les negociacions. Però la revolta interna a Catalunya va ser l’avís que va arribar quan estava a punt d’esgotar-se el temps de descompte per firmar la coalició. “Van ser 13 els que van signar el manifest, però bastants més els que hi estaven d’acord. A Catalunya no es comprèn com s’han dinamitat les relacions amb els comuns, quan mai hi havia hagut problemes. Tot i així, el manifest va ser un toc d’atenció suficient”, diuen des del partit morat.

El manifest és molt clar i afirma directament que “el millor escenari per al país és la unitat entre Podem i Sumar”. Li recorden a la cúpula de Madrid que “Podem Catalunya té el mandat i el compromís de construir espais d’unitat amb Catalunya en Comú, com ho ha fet en aquestes eleccions municipals, i rebutgem possibles acords amb altres forces polítiques que suposin la ruptura d’En Comú Podem”. Al partit asseguren que “ningú entén la tensió que s’ha intentat generar quan portem molts anys treballant braç a braç sense cap problema. Aquí no hi ha espais conflictius i no és normal la situació creada”.

Des de les altes instàncies morades de Catalunya s’apel·la a dues circumstàncies que han fet decidir una part de l’estructura catalana a fer el pas de publicar un manifest: d’una banda, la bona relació amb els comuns; per un altre, la mateixa conjuntura política, ja que en aquests moments s’estan negociant els pactes locals de legislatura i cal que hi hagi calma per poder estudiar cada cas i prendre les decisions més convenients.

Crítics a l’ombra

El manifest podria haver estat signat per la gran majoria de la direcció, però hi ha gent que ha preferit no exposar-se públicament. Aquesta és l’opinió majoritària entre les files de Podem i dels comuns a Barcelona. Sorprenen, però, alguns dels noms que han donat la cara i s’han atrevit a donar un toc d’atenció a Madrid: el portaveu parlamentari Lucas Ferro o els membres del consell ciutadà Laura Alzamora, Raquel Vernedas, Yolanda López, Marcos Galant, Ramón Mirall o David Petit, entre altres. No obstant això, no hi apareixen els noms de Conchi Abellán, coordinadora de Podem Catalunya, o María Pozuelo, responsable de Cercles i Participació. Aquestes dues dirigents són les persones de més confiança de la cúpula de Madrid, i sobre elles tenen ascendència tant Rafa Mayoral com Pablo Iglesias.

En alguns cercles s’apunta que Lucas Ferro era l’home fort d’Iglesias a Barcelona, per la qual cosa xoca que el fill polític del líder de Podem sigui el que va contribuir a la claudicació davant Yolanda Díaz i el seu projecte. En aquest sentit, Lucas Ferro ha estat el particular Brutus del Cèsar Iglesias. Però altres fonts consultades matisen aquesta afirmació: Lucas Ferro treballa més còmode amb els comuns que amb Podem Madrid, i el sector proper a Irene Montero i Pablo Iglesias fa temps que li va retirar la confiança que havien dipositat en ell. Per aquest motiu s’hauria atrevit a ser el cap de llista de la rebel·lió catalana.

Algunes informacions que circulen de sotamà expliquen que Lucas Ferro va ser fitxat per la direcció estatal de Podem el 2016, quan era un jove okupa, i que gràcies al fet que va travar una certa amistat amb Pablo Iglesias va ser adoptat per la cúpula podemita i enviat a Caracas, on va treballar com a assessor del Banc Central de Veneçuela.

No obstant això, tant Lucas Ferro com el seu entorn han intentat mantenir aquesta circumstància en secret, i només admeten que va anar a treballar “al Quebec”. A l’època en què algunes fonts el situen a Caracas, Podem col·locava periòdicament els seus joves cadells a l’Administració veneçolana a través de Neurona Consulting, de la Fundación Centro d’Estudios Políticos y Sociales (CEPS) o del Centro Estratégico Latinoamericano de Geopolítica (Celag). Aquest últim, amb seu a Quito, està dirigit per Alfredo Serrano, doctor en Economia, i al seu consell consultiu s’hi asseuen, entre altres, Juan Carlos Monedero, Gustavo Petro, Rafael Correa, Álvaro García Linera o Atilio Borón, l’acadèmic que va proposar a Nicolás Maduro utilitzar els militars per aixafar l’oposició l’any 2017. Arran de l’aventura americana, Ferro va ser catapultat a la cúpula de Podem a Catalunya i va aacedir a un escó al Parlament.

“La seva feina al grup parlamentari és encomiable. Ha treballat sense curtcircuits i ha tingut molt bones relacions, fins al punt que Lucas Ferro es compenetra perfectament amb els comuns a Barcelona. Si el tema parlamentari ha funcionat, ha estat gràcies al fet que des de Podem Catalunya mai s’ha jugat brut”, diuen fonts properes al parlamentari i ara regidor a Molins de Rei.

La traïció de Colau

Però, en l’actualitat, las relacionis entre la direcció estatal de Podem i els comuns no són tan idíl·liques com es vol fer veure des de la cúpula del partit. El posicionament d’Ada Colau al costat de Yolanda Díaz ha estat molt criticat a la cúpula de Podem de Madrid. “Díaz va visitar quatre vegades Catalunya en aquesta campanya municipal, però de la direcció de Podem hi va haver només una visita a Tarragona. En altres campanyes, la direcció de Podem s’hi deixava la pell fent mítings al costat de Colau, però ara no ha vingut ningú a donar-li un cop de mà. Això vol dir que les relacions estan pràcticament trencades”, manifesta una font crítica de la formació. A més, els membres de la cúpula morada a Barcelona tampoc han participat obertament en la campanya de Colau, que va voler bandejar tot vestigi que tingués a veure amb Podem.

Aquest mateix dirigent afirma que Yolanda Díaz va negociar ja fa més de mig any amb Íñigo Errejón concórrer junts a les pròximes eleccions, per la qual cosa el seu pacte ja estava fet, al marge de Podem. Aquests contactes, asseguren, es van portar de manera gairebé clandestina, i per això poques setmanes abans de les eleccions la cúpula podemita es va trobar entre l’espasa i la paret: “Era o pactar o anar en solitari. I el resultat hauria estat un desastre per a tots si ens haguéssim presentat per separat”.

Ada Colau, per la seva banda, ja va escenificar el seu acostament a Díaz en el mateix moment en què Pablo Iglesias es va retirar del Govern. “Va tenir olfacte polític. Va veure que ni Montero ni Belarra farien ombra a Díaz, i va jugar les seves cartes”, diu una font que coneix bé la fins ara alcaldessa de Barcelona. Una altra font oficial dels comuns explica que “la sintonia dels comuns amb Yolanda Díaz ve de molt enrere, no és una cosa nova. És més: Colau sempre es va entendre molt millor amb ella que amb Pablo Iglesias, fins i tot quan aquest estava en el seu ple apogeu”. Amb el líder fora del ring, la líder dels comuns ja es va escorar obertament cap a la vicepresidenta del Govern espanyol.

Però, tot i així, una font afirma que “la tensió entre comuns i la direcció estatal de Podem amb prou feines afecta Catalunya. Al nostre territori es treballa bé i no hi ha hagut problemes. El que hem de fer és preservar la situació que tenim aquí i blindar l’espai d’En Comú Podem o no sobreviurem”. No obstant això, els cúmuls de circumstàncies van esperonar els 13 dirigents catalans a fer un pas endavant i plantar cara a Pablo Iglesias i Irene Montero. Va ser un repte en tota regla, perquè, a més, al capdavant de la insubmissió hi havia Lucas Ferro, el deixeble avantatjat de la cúpula morada. “És cert que podria entendre’s com un avís per a navegants, però era necessari actuar d’aquesta manera”, justifiquen els podemites catalans.

Hi ha una altra circumstància que s’ha d’afegir a la deterioració de les relacions: la filtració que els podemites estaven negociant amb ERC una candidatura conjunta a les eleccions legislatives a l’esquena dels comuns. “Mai es va negociar res. Potser hi va haver algunes converses on es va plantejar alguna hipòtesi sobre aquest tema, però mai es va arribar a negociar una candidatura conjunta a les eleccions. Si hi hagués hagut alguna cosa, els comuns haurien estat inclosos dins d’aquesta negociació o, almenys, se’ls hauria donat la possibilitat de pronunciar-se. A Catalunya la marca En Comú Podem funciona molt bé i no té perill de ruptura”, asseguren des de les files de Podem.

Des dels comuns s’apunta a la possibilitat que la “filtració interessada” va ser una maniobra provinent del cercle més íntim de Pablo Iglesias per pressionar Yolanda Díaz, en un moment en què la cúpula morada denunciava el veto als dirigents de la seva formació per part de Sumar, Más Madrid i els comuns. L’episodi, desmentit també des de les files d’ERC amb un comunicat oficial, no deixa de ser un més dels símptomes que denoten una fractura en les relacions de l’esquerra.

(Visited 160 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari