El llindar de risc de pobresa és un indicador que mesura la pobresa relativa a partir del qual es determinen les llars considerades pobres. Es calcula pel nombre de persones que hi conviuen i per l’escala d’equivalència (els costos fixos no augmenten en la mateixa proporció que el nombre de convivents: s’assigna un 1 a la primera persona més gran de 14 anys de la llar; 0,5 a la resta de majors de 14 anys, i 0,3 als menors de 14 anys).
El 2021, a Catalunya, una llar unipersonal es considerava pobra si la seva renda neta era inferior als 11.297 euros anuals (ingressos mensuals nets: 941 euros). Si la llar és monoparental amb un únic menor de 14 anys, es considerava pobra si els ingressos nets eren inferiors a 14.686 euros anuals (1.224 euros al mes). Si la llar la constitueixen dues persones adultes i dues de menors de 14 anys, el límit per definir si era pobra o no augmentava fins a 23.724 euros anuals (1.977 euros mensuals).
Deixem els números (que he pres d’un article del professor Jordi Arcarons). Són les 12 del migdia d’un dia qualsevol a Barcelona. Arriba el torn del dinar. Les desenes de persones que estan esperant a la porta entren a la parròquia de Santa Anna (al costat de la plaça de Catalunya), on els espera una safata amb menjar. El menjador social dona dinar diàriament a més de 300 persones. La majoria és gent sense llar. Però, segons Peio Sánchez, rector de la parròquia, “cada vegada venen més persones que sí que poden pagar una habitació on viure, encara que sigui precària, però que no tenen prou diners per menjar”.
Testimoniatge d’una de les persones que acudeixen diàriament al menjador social. “No m’hauria imaginat mai estar així”. És una dona de 65 anys, no diu el seu nom. Al·lega que molta gent del barri la coneix i no vol que sàpiguen la seva situació. Li “fa vergonya”. Va perdre la feina a la crisi del 2008; des de llavors, fa 14 anys, no ha trobat res estable. Ha de sobreviure cada mes amb 400 euros. “O menjo o pago el lloguer”.
(Per fer comparacions. A casa convivim tres persones, tres adults. No som exquisits en temes de menjar. Comprem a plaça i a supermercats, marques blanques en ocasions. En alimentació -mai malbaratem- i en productes d’higiene personal i de neteja ens gastem setmanalment uns 170 euros de mitjana, uns 700 mensuals; de vegades més: què faríem, què podríem fer amb 400 euros mensuals?).
El 2021, segons el darrer informe Foessa (podem fer conjectures pitjors sobre la situació el setembre del 2022), gairebé el 30% (el 29,1%) dels ciutadans de Catalunya estaven en situació d’exclusió social: 2,25 milions de persones, un milió més que tres anys abans (increment del 125%!), mentre que 584.000 llars tenien una despesa excessiva per habitatge (una vegada pagats el lloguer i els subministraments bàsics, es troben en situació de pobresa).
D’altra banda, moltes famílies que viuen en situació de relloguer veuen que els preus de les habitacions (habitacions de pis!) s’han disparat: d’una mitjana de 300 euros a 400 o 500 euros (un increment d’entre el 33% i el 66%!).
El quadre té més arestes: el 2020, en plena pandèmia, es van produir 240.070 talls d’electricitat i 17.763 de gas a tot Espanya. El 2021, només a Barcelona, 2.000 persones van tenir el coratge de denunciar haver estat objecte de coaccions per part de les grans companyies elèctriques. Moltes altres no ho fan, no s’atreveixen, temen les represàlies. Què passarà aquest hivern?
Quina hauria de ser la principal prioritat d’un govern d’esquerra transformadora, o d’esquerra reformista, o de centreesquerra, o d’esquerra minimalista, d’un govern amb preocupacions humanitàries bàsiques? No és difícil la resposta, vostès la saben. El dubte: és la situació de les persones i famílies més vulnerables, de molts ciutadans de classes treballadores, la preocupació principal i central de l’actual govern català? Vostès coneixen la resposta. Les darreres mesures anunciades al debat del Parlament no representen cap canvi de paradigma.
Per què és així? Perquè les preocupacions essencials d’un govern nacionalista, i de les forces que li donen suport (encara que sigui a matadegolla), no se solen ubicar en aquestes temàtiques. No està en la seva naturalesa. La finalitat essencial se situa en altres coordenades.
