Plataforma per la Llengua entra en campanya mentint sobre la petició espanyola de reconèixer el català a la UE

Rodríguez Zapatero va presentar el 2004 un memoràndum al Consell de la UE demanant que reconegués totes les llengües oficials a Espanya

Memoràndum enviat pel Govern espanyol a la UE el 13 de desembre del 2004 perquè reconegués les llengües oficials a Espanya

Plataforma per la Llengua ha entrat en la campanya electoral del 23 de juliol difonent un comunicat segons el qual el govern espanyol mai no ha demanat que el català sigui oficial a Europa. Aquest comunicat va ser reproduït i difós per TV3 i tots els mitjans de la Brunete mediàtica independentista el passat dissabte. La realitat, però, és que el govern espanyol, presidit aleshores per José Luis Rodríguez Zapatero, va enviar un memoràndum al Consell de la Unió Europea, que va ser presentat el 13 de desembre del 2004 en el qual es demanava el “reconeixement oficial a la Unió Europea de totes les llengües amb caràcter oficial a Espanya”.

Ni TV3 ni cap dels mitjans independentistes que van donar a conèixer la nota de la Plataforma per la Llengua van fer esment d’aquest Memoràndum. El Memoràndum explicava que “la Constitució espanyola, a l’article 3, reconeix que les llengües espanyoles diferents del castellà seran també oficials a les respectives comunitats autònomes de acord amb els seus Estatuts” i especificava que “es tracta de llengües vives en el sentit més ple de l’expressió, que són àmpliament utilitzades per diversos milions de ciutadans (una quarta part dels espanyols les utilitza amb regularitat a la seva vida quotidiana) i tenen la condició de llengües oficials de les administracions públiques (estatal, autonòmica i local) en les seves relacions entre elles i amb els particulars, amb plena validesa i efectes jurídics. Constitueixen, així mateix, la llengua vehicular d’ensenyament a les escoles i les universitats de bona part del territori nacional. Són llengües, a més, que compten amb una gran tradició literària, que està coneixent en les darreres dècades moments de particular esplendor. Són llengües, finalment, d’ús habitual als mitjans de comunicació, com ara la ràdio, la televisió o la premsa escrita”.

També destacava que “les llengües maternes, en la mesura que són vies d’expressió de pensaments i emocions des de la infància, són sens dubte un dels factors essencials que contribueixen a definir la identitat dels éssers humans. Alhora, la possibilitat d’utilitzar aquestes llengües en els contactes amb les institucions és un important factor que contribueix a enfortir la identificació de les persones, de els ciutadans, amb un determinat projecte polític”.

En base a aquesta realitat, el govern espanyol considerava que “la Unió Europea no pot romandre aliena a aquesta realitat. En aquesta nova etapa de la construcció europea, que simbolitza el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, cal apropar Europa i les seves institucions als ciutadans: els homes i dones d’Europa s’han de sentir part del procés d’integració”. I la proposta concreta que feia era que “partint d’aquestes consideracions, el Govern espanyol sol·licita el reconeixement oficial a la Unió Europea de les llengües espanyoles diferents del castellà que compten amb estatut oficial a Espanya”.

Les modificacions que reclamava el govern de Zapatero en les normes europees vigents incloïen que s’accepti “l’ús indistint pels ciutadans de qualsevol de les llengües que tenen caràcter oficial a Espanya, en les comunicacions escrites amb les institucions (Parlament Europeu, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia)” i “la facultat d’utilitzar aquestes llengües, prèvia petició formulada amb antelació raonable, a les intervencions orals a les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions i, si escau, a les sessions ministerials formals del Consell (en particular quan formi part de la delegació espanyola un representant de les comunitats autònomes)”.

Així mateix, el Memoràndum reivindicava que “les llengües esmentades s’han d’incorporar plenament al Programa Lingua de la Unió, en peu d’igualtat amb les altres llengües europees l’ús de les quals i ensenyament promou actualment el Programa, no totes elles, d’altra banda, reconegudes avui amb estatut de llengua oficial al si de la Unió Europea” i assumia que el Govern espanyol es faria càrrec de les despeses econòmiques que comportés l’execució de les propostes plantejades.

Plataforma per la Llengua ha basat la seva falsa denúncia en una resposta administrativa del Consell de la Unió a una pregunta formulada el 2 de febrer per l’eurodiputat del Sinn Féin irlandès Chris MacManus sobre si algun país ha demanat la inclusió del galès, el català, el bretó o el cors com a llengües oficials de la Unió Europea. En la resposta, tramesa a l’eurodiputat irlandès ja fa més de tres mesos, s’afirmava que ningú no ho ha fet però es recordava la presentació del Memoràndum del govern espanyol i que “el 23 de novembre de 2005 va entrar en vigor un acord administratiu entre el Regne d’Espanya i el Consell de la Unió Europea que permet l’ús oficial al Consell de llengües diferents del castellà (espanyol) reconegudes per la Constitució espanyola”.

(Visited 246 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari