La membre de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona i cap de files de JxCat a la institució, Neus Munté, es va convertir fa uns dies en la cara més visible del suport a la presidenta de l’ens provincial i alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, ara sospitosa d’estar involucrada en una trama de presumpta corrupció al seu ajuntament. I és que davant dels atacs i de les peticions de dimissió d’ERC i de Cs, Munté va sortir en defensa de “l’escrupolós respecte” a la presumpció d’innocència de la presidenta.
Al més pur estil de la clàssica sociovergència, el fantasma que voltava sempre per sobre dels temes més espinosos i que el mite diu que servia per tapar les vergonyes dels que van ser els dos grans partits a Catalunya, ara JxCat i PSC fan pinya perquè no s’hagi de rellevar Marín dels seus càrrecs a la Diputació, al seu partit i a L’Hospitalet.
I és que a JxCat li ha pesat més el pacte que té amb els socialistes per governar la Diputació que l’oportunitat de separar-se del darrer episodi de suposada corrupció política que ha saltat als jutjats. Justament aquesta sociovergència és la que està donant a ERC ales per retreure, de nou, el discurs de la por a un pacte entre JxCat i PSC a la Generalitat i apartar Esquerra. De fet, és la manera de contrarestar la por al tripartit que atia JxCat.
