El Tribunal Suprem ha condemnat a pagar multes d’entre 1.920 i 2.160 euros els tres independentistes que, el 19 d’abril del 2016, van treure una bandera d’Espanya de la carpa de Societat Civil Catalana per estripar-la i llençar-la a terra. Els fets van ocórrer a la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i els tres joves han estat condemnats per un delicte d’ultratge a la bandera.
L’alt tribunal considera que la seva actuació no està emparada per la llibertat d’expressió perquè, precisament, els tres independentistes se la van negar als membres de l’entitat espanyolista. En aquest sentit, els magistrats assenyalen que l’acció atempta “frontalment contra el símbol que enarbora una associació que concorre pacíficament a aquesta trobada cívica, en una plaça universitària”.
La sentència afegeix que “el que fan els acusats és cometre un acte contra la llibertat d’expressió, contra la llibertat ideològica, i qui així es condueix no pot al·legar allò que està negant, precisament la llibertat dels altres per onejar la bandera que és símbol d’Espanya, i, en conseqüència, signe representatiu de tots els espanyols”. Els magistrats també han rebutjat aplicar el criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la crema de fotos del rei que va tenir-se en compte en un acte independentista i antimonàrquic a Girona, ja que consideren que els fets, el context i el delicte -en aquell cas va ser el d’ofenses i injúries al Rei- són diferents.
El Suprem insisteix que els tres independentistes van atemptar contra els símbols que Societat Civil Catalana ostentava pacíficament i considera que van cometre un “gest violent, coactiu, d’imposició, representatiu d’un tarannà que no es pot considerar emparat per la llibertat d’expressió, perquè allò que expressa és la intolerància, de manera que intolerància violenta i dret a la crítica no poden ser la mateixa cosa”. Per això, el tribunal considera que “l’acció que duen a terme els acusats no està emparada per la llibertat d’expressió (…), tenint en compte que el TEDH nega aquest emparament” als que difonen “discursos d’odi”.
