Mossos tanca 2022 sota el focus del seu intervencionisme i suport a Laporta

Amb el fitxatge de Xavier Porcuna, el tercer en menys de dos anys, les acusacions de David Madí sobre 'mini-Villarejos' i d'actuar al marge de la llei reforcen la incidència d'una 'policia patriòtica' catalanista al Barça

David Madí
David Madí

No ha estat un any especialment afortunat per al cos de Mossos d’Esquadra, afectat per les successives crisis internes que, inevitablement, ha provocat el ‘procés’ independentista i les guerres polítiques que després van fer esclatar una disputa pel poder que ha deixat terribles seqüeles mediàtiques i un greu deteriorament de la seva imatge de cara a l’opinió pública.

El pitjor dels escenaris es va donar dies enrere, quan David Madí, exsecretari de Comunicació de la Generalitat i antic “cervell estratègic” de Convergència Democràtica, va assenyalar l’existència de greus irregularitats als Mossos, com la confecció i filtració d’informes policials falsos que l’acusaven d’haver actuat com a intermediari en el finançament il·legal de Convergència. També va disparar contra l’excap de la Divisió d’Investigació Criminal, Toni Rodríguez, acusant-lo de prevaricar i d’actuar al marge de la llei.

Resumint, David Madí va revelar que a Catalunya hi ha una sèrie de funcionaris, de ‘mini-Villarejos’ impunes, que utilitzen el seu poder de forma despòtica i actuen al marge de la Llei.

El Barça, que ha estat objecte d’atenció, control i actuació dels Mossos i de la seva “policia patriòtica” aquests darrers anys de convulsió institucional, com va assegurar Madí en les seves declaracions a RAC1, també ha estat una altra joguina en mans de determinats sectors de la política i especialment d’alts i influents càrrecs del cos policial a favor d’un “nou ordre”  al Camp Nou on no hi fos Josep Maria Bartomeu i hi pogués tornar Joan Laporta.

La col·laboració conjunta del mateix Govern de la Generalitat i de Mossos pressionant Bartomeu perquè dimitís l’octubre del 2020 serà, per sempre, un dels episodis més vergonyosos de la història de Catalunya, producte d’una set de venjança contra el president que al referèndum per la independència de l’1 d’octubre del 2017 no es va sotmetre a la voluntat de Carles Puigdemont. Avui se sap que, sense altres recursos ni alternatives amb què legitimar internacionalment aquesta temerària jornada de votació, els polítics necessitaven la imatge, credibilitat i ressonància del FC Barcelona al món per projectar un cert focus d’èxit i de solvència.

Josep Maria Bartomeu, però, es va negar suspendre el partit de Lliga contra Las Palmas al Camp Nou sense una ordre escrita dels Mossos d’Esquadra, una ordre promesa per Puigdemont a Bartomeu repetidament per telèfon que, això no obstant, mai no va arribar a les oficines del club.

Des de llavors, Josep Maria Bartomeu i el club van patir terribles actuacions per la via de la seva relació amb l’oficial d’enllaç amb Mossos; es va sotmetre el president a un assetjament i enderrocament des del Palau de la Generalitat fins a forçar-ne la dimissió i, un cop fora del club, va ser detingut i posat davant de la jutgessa pels Mossos, sense cap ordre judicial i per un cas, el Barçagate, que ja seguia un procés d’instrucció. Va ser portat al calabós i presentat davant la jutgessa emmanillat i acusat presumptament per enviar diversos tuits (!).

No tenint prou amb actuar sense mandat judicial ni causa justificada d’alarma social, els Mossos s’han prestat a determinats mitjans per ser usats com a responsables d’informes que situaven Bartomeu al capdavant d’una suposada trama de compra de periodistes.

Serveixi de precedent que, com a president, va haver de denunciar davant de la Guàrdia Civil la falsificació d’avals del vot de censura abans que anar a Mossos d’Esquadra.

Obert el camí i posada la catifa blaugrana per al retorn triomfal de Joan Laporta, pocs dubten que tots aquests favors i serveis prestats pels Mossos a la causa tenen a veure amb els fitxatges de fins a tres alts càrrecs de la policia autonòmica com a presumptes responsables de la seguretat del club.

El primer a aterrar i sortir corrent va ser Ferran López, a qui se li va plantejar que s’acollís a una excedència de dos anys perquè el Barça li assegurava millors condicions i una estada llarga i confortable al Camp Nou. Tot i això, Laporta i els qui li imposen des de la Plaça de Sant Jaume aquest tipus de decisions, tenien en realitat altres plans per a Ferran López, que havia supervisat des del cos la detenció de Bartomeu al seu dia i que, una vegada al club, no va mostrar la tolerància i col·laboració deguda a determinades pràctiques de la junta.

En contra seva, li van preparar aquella emboscada conjunta amb TV3 que va evidenciar falta de previsió i errors en la protecció de la sortida del Camp Nou a Ronald Koeman i determinats jugadors.
La liquidació l’estava esperant perquè un altre ex de Mossos, Lluís Miquel Venteo, el rellevés a l’aparell de seguretat.

Venteo ràpidament va escalar posicions fins que el descontro de la directiva de Laporta va permetre la invasió d’aficionats alemanys a la tràgica nit de l’Eintracht. Hi va haver de buscar un boc expiatori i li va tocar aparèixer com el culpable d’aquesta situació, que va omplir de diners les butxaques de les agències oficials de revenda del club, totes assignades a dit entre amics i coneguts de la junta de Laporta, que no podien vendre una sola entrada a cap ciutadà alemany, si més no segons la normativa de la UEFA.

A causa d’aquest nou escenari i també perquè es produïen canvis a l’agitada cúpula de Mossos i al mateix Govern, Joan Laporta va tancar la incorporació de Xavier Porcuna com a nou cap de seguretat i operacions del Barça, deixant sobtadament el càrrec de responsable de la Comissaria Superior de Coordinació Central (CSUCOC) dels Mossos d’Esquadra.

Fins a tres caps de seguretat en poc menys de dos anys sense que s’hagin dissipat, al contrari, els temors de nous escàndols de seguretat com el de l’Eintracht. El partit proper d’Europe League contra el Manchester United amenaça de tornar a testar si tant de canvi a l’àrea de seguretat podrà frenar els diners fàcils que alguns estan acostumats a guanyar amb aquest tipus de partits.

A propòsit de l’alta política sacsejada per la crisi del cos de Mossos, el sindicat majoritari dels Mossos estudia accions legals contra David Madí per les seves declaracions, encara que no és clar ni ha transcendit que el mateix cos es personi com a part perjudicada.

En canvi, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha obert una investigació a David Madí per aclarir els pagaments de tres empreses de l’Ibex-35 —Telefónica, Gas Natural i Repsol— a la productora audiovisual catalana Triacom, que està vinculada amb el cas de finançament irregular de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), segons han confirmat fonts judicials.

Aquestes empreses van abonar un total de 3,4 milions d’euros a Triacom per projectes o feines amb una existència real que tracta de determinar el jutge. La hipòtesi de treball dels investigadors dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil és que part d’aquests diners es van poder canalitzar cap al partit nacionalista a canvi d’adjudicacions.

(Visited 285 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari