Fins els grans escriptors s’equivoquen. William Shakespeare, que tan bé va descriure els replecs de l’ànima humana, la va errar quan va titular una de les seves obres: Molt soroll per no res. Almenys aquí, el 2023, hi ha molt soroll per a molt. Ho explico:
Segons se’ns diu, la democràcia és la voluntat de la majoria. Això, que podia ser cert en la Grècia d’uns quants patricis desenfeinats, crea dubtes en el món d’avui. Mirem Madrid: És la voluntat de la majoria que es privatitzi la sanitat? O que uns pocs s’enriqueixin a la propera pandèmia venent mascaretes? Volen la majoria dels andalusos que es degradi Doñana o que es privatitzin universitats com s’acaba de fer? Esteu segurs que tots els votants de Trias han sospesat, abans de dipositar la papereta, els principals trets de la seva gestió anterior (2011-2015)?, han considerat també la influència que, en cas de ser nomenat alcalde, tindrà el soroll que li arribarà de Waterloo? Crec que en la seva majoria, no.
O bé, tal vegada, simplement, després de sentir els crits de guerra: “Barcelona està bruta!” o, “ Els socialistes son uns… (poseu el que vulgueu, s’han empescat epítets negatius per triar i remenar)”, no s’han aturat a fer cap anàlisi; s’han afanyat a agafar la papereta, i l’han votat.
Democràcia és la decisió del poble. Bé. Però decidir vol dir triar, i per triar s’ha de conèixer les diverses opcions, sospesar-les, avaluar-les i finalment escollir. Realment es fa? En la lluita entre raó i soroll, va guanyant el segon per golejada. Sí, avui, intencionadament, es fa prevaldre el soroll, l’exabrupte, la desqualificació, mentre es menystenen les reflexions personals o en grup. El soroll és atordidor. Que ho diguin els veïns de Primavera Sound o altres festivals, on una gernació de jovent, i no tan jovent, fan hores de cua per assistir a un concert, on s’evadiran de qualsevol preocupació fent-se selfies embogits. Em temo que molts i moltes d’ells no tindran després el quart d’hora necessari per anar a votar.
Construir, una estructura, un relat, un país!, es feina de formigueta, pas a pas, amb salts i ensopegades, però sobretot amb reflexió assossegada, silenciosa, aprenent dels errors anteriors, sospesant les diverses opcions que a cada moment es presenten. Construir no fa soroll. Enderrocar, sí. És per això que cada cop més es vota “en contra de”, amb un rampell d’una ira inoculada astutament per uns polítics que, de dir el que pensen fer, es quedarien sense escó. En canvi, amb el seu barroer soroll, aconsegueixen quotes de pantalla i, de retruc, degradar les bases de la democràcia, el que ja els hi va bé per als seus propòsits finals.
És per això que és tan important la tasca de grups com Còrtum, fomentant la reflexió i la posada en comú. Malauradament, la tendència general és la inversa: fomentar l’emoció, en especial les pulsions negatives denigrant -sovint amb mentides o mitges veritats- la figura del contrincant, i amb ella la de tot el sistema democràtic.
Davant les properes eleccions, un consell ben simple: agafeu la llista de totes les candidatures; tatxeu les que, pels mitjans de comunicació o les xarxes socials, veieu que empren més temps en malparlar dels altres que en donar elements de reflexió que facilitin judicar la bondat de la seva proposta. I després, dels pocs que quedin, en silenci i sense pressa, trieu el que més peça us faci. Segur que serà una bona, i democràtica, elecció.
Bon estiu.
