Malversació ‘light’?

Deia Ciceró que “servir-se d’un càrrec públic per a enriquiment personal resulta ja no immoral, sinó criminal i abominable”, i li sobrava raó. Els diners públics són sagrats i fer-ne un mal ús, execrable. Fins aquí, tots (tret d’ells) d’acord, no? Entrant en el quid de la qüestió, a instàncies d’ERC, els socialistes s’avenen ara, després d’anunciar la derogació del delicte de sedició, a estudiar la reforma del delicte de malversació. I així com en termes de sedició, la necessitat de la reforma es veu clara, la de la malversació encén no poques alarmes. I quan dic alarmes, no vull dir les del PP i companyia, enceses de forma permanent i demagògica. Les encertades i legítimes ànsies de despolititzar la justícia, de desinflamar la societat, no haurien d’acabar beneficiant a una interminable llista de polítics malversadors, condemnats o pendents de condemna.

ERC vol que la llei distingeixi si el mal ús dels diners públics ha estat en benefici propi o d’altri. Tot i entendre l’objectiu, globalitzar la solució, entenent que malversar en benefici de tercers és menys malversar, sembla, si més no, perillós, i pot esdevenir un colador per a polítics corruptes de tutti colori. Malversar és malversar, sigui per a un o per a tercers. Un altre debat seria entrar en casos concrets i valorar si condemnes com les dels polítics independentistes van ser o no desproporcionades. Però d’aquí a blanquejar un delicte tan reprovable com el de la malversació, insisteixo, sembla si més no perillós.

Entenent que la reforma esdevé un jardí frondós, en el que pocs es mostren disposats a endinsar-se, ERC parla de ser quirúrgic en l’articulació de les esmenes que haurien de facilitar aquesta versió més light de la malversació. A saber què volen dir els republicans quan parlen de cirurgia. Molt precís i poc tremolós haurà de ser el cirurgià que operi la malversació per fer passar bou per bèstia grossa. La malversació acostuma a ser malversació aquí o, com deia el clàssic contemporani, a la Xina popular. Tornant al principi, els diners públics són sagrats i no es poden malbaratar, ni en benefici propi ni d’altre. A diferència dels menjars, les begudes i el tabac, la malversació no acostuma a ser light, més aviat al contrari, es presenta alta en sucre, greixos, calories i nicotina, i perjudica seriosament la salut, en aquest cas democràtica.

(Visited 207 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari