Interdependència i federalisme són el futur

Als Estats Units, el Dia de la Independència (4 de juliol) se celebra efusivament amb focs artificials; els nens juguen, els adults, vestits amb samarretes blanques, vermelles i blaves, fan barbacoes a l’aire lliure, els temes patriòtics inunden els canals de ràdio i TV i el president fa un discurs commemoratiu. El 4 de juliol del 1962, John F. Kennedy, en el discurs del Dia de la Independència, va fer una cosa inusual: va instar a fer una “declaració d’interdependència” amb la llavors emergent Comunitat Econòmica Europea. Cinc anys més tard, Martin Luther King en un sermó nadalenc va dir, entre altres coses, que “tots els homes estem atrapats en una xarxa de mutualitat de la qual no ens podem escapar”. Lògicament, els EUA eren i són un país federal per excel·lència.

Quan després d’aixecar-nos al matí ens dutxem, l’aigua s’ha escalfat amb energia provinent de països llunyans i el gel de bany conté derivats del petroli extret a milers de quilòmetres. El nostre cafè prové d’algun lloc de Sud-amèrica o, si prenem te, provindrà d’algun racó d’Àsia, i els cereals de la nostra torrada probablement provenen de països apartats. Ens desplacem amb vehicles fabricats parcialment o totalment a països distants, i el mateix es pot dir del que vestim, mengem i utilitzem a les nostres llars o als llocs de treball. Recentment, hem pogut afrontar amb èxit la pandèmia de la covid-19 gràcies a mascaretes, vacunes i tota mena de productes provinents de països diversos i distants.

El 17 de març del 2020, a la cimera global de la Singularity University, es va programar una xerrada sobre tecnologies genètiques i covid. Però aquell matí, imprevisiblement, el ponent Jamie Metzl va defensar la idea que el problema estructural mundial que representava la covid només es podia resoldre amb una resposta global d’unitat i solidaritat. Tot seguit, va fer una crida a la ciutadania mundial perquè s’unís per construir un futur millor. Després de tota una nit de cavil·lacions, Jamie va redactar i després va publicar a la seva web una Declaració d’Interdependència Global, basada en els treballs de Thomas Jefferson, Benjamin Barber i altres, i després va enviar l’enllaç a la seva gran llista de correu electrònic personal. La resposta va ser tan ràpida i potent que va decidir convocar una reunió virtual global, que es va celebrar l’1 d’abril del 2020, a la qual van assistir persones de diferents orígens i activitats de 23 països dels cinc continents. Tots ells van reconèixer que teníem una responsabilitat compartida si volíem arreglar un món que havíem desllorigat. Després que Jamie descrivís la seva visió del potencial d’aquest moviment, el grup va explorar els passos vinents i va desenvolupar plans d’acció enfocats a avançar en una agenda comuna.

Ja ningú no pot dubtar que estem davant d’uns grans reptes que ens afecten a tots: emergència energètica i climàtica, problemes bèl·lics, riscos sanitaris, treballs dignes per a tots, justícia universal, etc. Afrontar-los individualment a nivell d’estat o sectors socials no és ni productiu ni eficaç, com sens dubte ho pot ser afrontar-los entre tota la societat planetària.

No tinc respostes completes a cap d’aquests desafiaments complexos. Tot i això, sí que tinc (com molts altres) un poderós motiu per confiar que podrem trobar respostes i solucions a aquests formidables problemes: perquè 7.700 milions d’humans tenim més punts en comú que diferències, i tots som interdependents. La interdependència dels altres i, per tant, d’altres països, permet que puguem resoldre més fàcilment les necessitats bàsiques d’alimentació, confort i serveis. Des del punt de vista polític, no es coneix una manera millor de gestionar aquesta inevitable, necessària i satisfactòria interdependència que a través del federalisme. Una Espanya federal podrà resoldre les nostres tensions territorials. Una Europa federal ens farà més forts i eficients.

El federalisme és l’única alternativa a una gestió d’aquesta interdependència que sigui justa, respectuosa amb els fets diferencials i eficaç. El camí és començar a construir una Espanya federal en una Europa federal. D’aquesta manera, un món solidari podrà evitar les catàstrofes bèl·liques i ecològiques que ens aguaiten. Soc dels que pensa que, si unim els nostres cors, ments i esforços, ho podem aconseguir.

(Visited 121 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari