Els equilibris del Partit Popular català (PPC) entre les diferents famílies i sensibilitats són dignes del millor funambulista de circ. El PPC va donar ampli suport a la defenestrada Soraya Sáenz de Santamaría, que va perdre el congrés intern davant de Pablo Casado. Precisament, per fer un apropament a Casado, van ser els més entusiastes amb l’aposta del líder del PP per Cayetana Álvarez de Toledo, que després va ser arraconada pel mateix Casado.
Ara, a les portes de les eleccions al Parlament, la cúpula espanyola del PPC no té un especial interès que el president del PPC, Alejandro Fernández, sigui el candidat a la presidència de la Generalitat, però tampoc els fa nosa, i a falta d’una alternativa no l’esmenaran com a cap de llista. Però enmig de
tota aquesta muntanya russa ideològica que ha anat fent el PPC, l’equip de Casado ha volgut trobar algú “moderat, serè i segur” que assessori els populars per orientar el PPC.
Per a sorpresa de tothom, aquest home podria ser l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. El seu suport a determinades mesures anticoronavirus, el seu retorn a l’alcaldia sense gairebé embrutar-se les mans, la seva predisposició a apropar-se a Cs i les reticències amb Vox, són elements que encaixen en l’estratègia que Pablo Casado pensa per a Catalunya.
