Diu una llegenda que algunes tribus aborígens es negaven a ser fotografiats pels exploradors perquè les màquines de fotografiar els robaven l’ànima. Era l’explicació més plausible que se’ls acudia quan es veien en un paper, fora del seu cos. El cert és que l’invent de Joseph Niépce té quelcom de màgic o d’esotèric. Desconec, d’altra banda, si la fotografia que es vol fer Carles Puigdemont amb Pedro Sánchez li acabarà o no robant l’ànima. Vista la trajectòria, igual el president espanyol és un col·leccionista d’ànimes… Les parròquies, com sempre, van dividides. L’independentisme més acèrrim retreu a l’expresident català una fotografia nonada, defensant, com els indígenes, que la instantània li esquilarà l’ànima. De fet, per aquest sector, Puigdemont va perdre l’ànima quan va decidir transitar, com ERC, pel camí del pacte, i a canvi de l’amnistia va fer president Sánchez. La parròquia més abraonada de Sánchez també pensa que el líder socialista ha venut la seva ànima per mantenir-se en el poder. El mateix passa amb Oriol Junqueras, precoç en la venda d’ànimes i a l’espera igualment de fotografiar-se amb el president espanyol.
De moment, però, les fotos que hem pogut veure són les de Sánchez amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i amb el líder de l’oposició i del PP, Alberto Núñez Feijóo, dijous i divendres, respectivament. Desconec si algun d’ells ha perdut l’ànima després dels retrats. El cert és que són fotos necessàries en una democràcia estàndard. Formen part del que hauria de ser normal. Això no obstant, sembla que d’un temps ençà a Espanya res és massa normal. La irrupció de l’extrema dreta de Vox ha posat el carro, Espanya, pel pedregar. Llavors, coses tan bàsiques com dialogar, pactar, fer-se fotos, adquireixen un perillós caire de singularitat.
Així, celebro les fotos de Sánchez amb Aragonès i Feijóo, com celebraré, en cas que s’acabin fent, les de Sánchez amb Puigdemont i Junqueras. Les primeres formen part de la quotidianitat política, i les segones de la necessitat de resoldre un conflicte, que no solucionarem a trompades, com alguns pretendrien. Després, veurem si les fotografies surten nítides o borroses, però això ja són figues d’un altre paner. Com deia el fotògraf Berenice Abbott: “La fotografia ajuda les persones a veure-hi”.
