La guerra entre Joan Laporta i Carles Tusquets ja ha esclatat en tota la seva dimensió. A la carta enviada pel candidat al president de la Gestora, amenaçadora, desafiadora i pràcticament al límit de la querella, la resposta de Tusquets no s’ha quedat curta, titllant l’expresident d’ignorant i prepotent, a més d’obstruir el reforç d’Eric Garcia, una gran oportunitat per al club que possiblement es perd per la seva culpa i irresponsabilitat.
Un enfrontament anunciat des que Laporta, furiós per l’ajornament electoral del 24 de gener al 7 de març, va convertir a Tusquets en el blanc de la seva ira i del seu mal perdre habitual. La tensió farà pujar la temperatura d’aquestes eleccions perquè Laporta comença a necessitar excuses per a seguir primer en les enquestes. Pel fet que la seva estratègia escumosa tendeix a afeblir-se i a provocar que la memòria històrica del seu passat acabi emergint, Laporta considera i tem que d’aquí a un mes llarg les seves opcions no siguin tan indiscutibles com avui el semblen.
Com havia avançat EL TRIANGLE, la carta dirigida per Laporta havia provocat un profund malestar en qui, de fet, és ara el president del FC Barcelona. Carles Tusquets va encaixar l’atac amb fredor, va acabar el seu treball en la reunió del dimarts passat, va fixar la nova data i l’acord amb Correus per al vot a distància i resolt el no fitxatge d’Eric Garcia, almenys de cara a la galeria, va respondre a Laporta en termes durs.
EL NO FITXATGE
Encara que Ronald Koeman i el cos tècnic van demanar a Carles Tusquets un reforç abans del límit del mercat d’hivern, Laporta es va tancar en banda, demanant a Tusquets que “s’abstingui d’efectuar actes de disposició econòmica que comportin un increment del deute i/o despeses del club, i més concretament de la despesa en nòmines esportives, realitzant qualsevol operació sobre jugadors que obliguin al club, en el present o en un futur pròxim, així com el perfeccionament o renovació de contractes de qualsevol tipus, atès que totes aquestes actuacions corresponen a la junta directiva que resulti guanyadora del procés electoral (…) i, de no ser així, la seva actuació serà susceptible de causar greus perjudicis, tant al FC Barcelona com als actuals candidats proclamats i s’evidenciaria una actuació negligent, obstruccionista i dolosa i en contra dels interessos del club, sent responsable en exclusiva dels mateixos la Comissió Gestora, a qui faríem directa i solidàriament responsable dels resultats econòmics del FC Barcelona durant aquest període, juntament amb qui correspongui”.
Al·lusió directa a la possibilitat de deixar lligat el fitxatge d’Eric Garcia. En la seva resposta, Tusquets li recorda que “si la Comissió Gestora no ha procedit a la subscripció del citat contracte, en cap cas haurà estat a causa de les seves injustes i desconsiderades amenaces, sinó més aviat a causa d’una mostra de responsabilitat i elegància de permetre –esperem que continuï sent possible- que sigui el president electe del club qui adopti en el seu moment la decisió que consideri més adequada sobre això, encara que qui això subscriu considera que, pensant estrictament en els interessos del club, signar a aquest jugador hauria estat el més adequat, tal com em van traslladar els altres dos candidats a la presidència, els senyors Víctor Font i Toni Freixa, els quals es van manifestar públicament en aquest sentit, postura aquesta, la d’anteposar els interessos del FC Barcelona als seus interessos electorals particulars (però legítims al cap i a la fi), a la qual li convido a sumar-se”.
I li aclareix, en aquest sentit, que “la funció principal, que no única, de la Gestora és la convocatòria d’eleccions”, però també “ha d’exercir les funcions de govern, administració i representació que competeixen a la junta directiva, efectivament limitades als actes necessaris i imprescindibles per al manteniment de les activitats normals del club i la protecció dels seus interessos. A la vista d’aquest redactat, és evident que correspon a la Gestora valorar si l’acord que cal adoptar és necessari (la contractació d’aquest jugador sembla que ho era, sobre la base dels informes tècnics que hem rebut) i imprescindible (condició que sembla que també es dona en estar en el període en què ja pot signar contracte amb el Barça i abans de poder signar amb un altre club que –ens consta- li ha pogut fer una oferta)”. Una clara insinuació de tenir un comportament antibarcelonista per oposar els interessos personals i electoralistes als del club.
SALTAR-SE LA LLEI
Carles Tusquets no dubta a qualificar d’‘amenaces’ el contingut del missatge de Laporta, on també li exigeix una sèrie de condicionants per a la celebració de les eleccions, totes elles en el sentit antidemocràtic de la seva candidatura, que no hauria habilitat el vot per correu, però que sobretot hauria permès votar el dia 24 de gener malgrat el confinament municipal, perquè, segons ell, bastava amb una declaració d’auto responsabilitat per a facilitar la mobilitat. Dit d’una altra manera, Laporta hauria desitjat i permès que els socis del FC Barcelona se saltessin la llei, molt en la seva línia de tants anys de desobeir-la, sobretot pel que fa referència als estatuts del FC Barcelona.
Sobre aquest tema, Tusquets manifesta que “tota la tasca que el club realitza té un principi irrenunciable que és la protecció de la salut dels nostres socis i sòcies, i del seu dret de sufragi, sent en aquest cas secundaris els desitjos –sempre legítims, això sí- que puguin tenir els candidats en aquest procés, i és per aquest motiu que no tinc més que lamentar que vostè no entengui les raons que van obligar la Comissió Gestora a ajornar la jornada electoral”. I li aclareix que no va ser el club qui va decidir implementar el vot per correu sinó la Generalitat, davant la necessitat “de desenvolupar mecanismes alternatius (que no substitutius) de vot”.
Sobre el conjunt dels ‘ordres’ de Laporta dirigides per carta al club, ha respost que “no calia ni necessari fer-nos cap requeriment i molt menys plantejar cap amenaça per la senzilla raó que la Gestora que presideixo té molt clares les seves obligacions, funcions i atribucions”. I afegeix: “Per tant, l’emplaço a que a partir d’aquest moment s’abstingui de requerir o amenaçar a aquesta Comissió Gestora en la cerca de decisions que vostè consideri que poden convenir-li sota l’aparença de ser necessàries per al club, amb independència del fet que, potser és bo que li recordi, la competència sobre el procés electoral i el seu desenvolupament correspon a la junta electoral del club”.
