El sistema agroalimentari mundial està donant senyals cada vegada més clars de feblesa, a causa de la seva dependència dels combustibles fòssils i de les contingències climàtiques i geopolítiques.
Ja vam explicar en un anterior article que la Xina havia tallat l’exportació de fertilitzants el mes de setembre, i que la FAO feia temps que advertia de la crisi alimentària que es produiria els mesos d’abril o maig. A més, la invasió de Rússia a Ucraïna i contingències climàtiques com l’onada de calor a l’Índia han precipitat el que ja se sabia i han accelerat la crisi del sistema agroalimentari mundial.
És sabut que en els pròxims anys hi haurà una caiguda significativa de la producció de petroli, i que això és degut al fet que les companyies petrolieres, des del 2014, van reduir les seves inversions de prospecció de nous jaciments pel cost que suposava la seva extracció. Els anys vinents, fins al 2025, la producció d’aquest combustible fòssil del qual som tan dependents baixarà un 30%, segons estimacions fiables. Òbviament si hi ha una caiguda tan forta de la producció de petroli i, per tant, d’energia, per força hi ha d’haver un decreixement industrial.
Una de les àrees més afectades serà la indústria agroalimentària, que, com tot procés industrial, és absolutament dependent de combustibles fòssils com el petroli i el gas natural. Cal tenir en compte que la inflació per l’encariment del gas i del combustible ja s’estava produint abans de la guerra d’Ucraïna.
El 20 de maig passat, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va declarar que a Ucraïna hi havia 20 milions de tones de gra atrapats entre el foc dels exèrcits, i que s’estaven buscant alternatives per trobar vies segures per a la seva distribució. Ucraïna és un dels països grans exportadors de gra. Les seves terres negres són extraordinàriament fèrtils i poden alimentar més de 400 milions de persones. Segons va declarar Josep Borrell, després de la reunió del Consell Europeu pel Desenvolupament, a Ucraïna estarien emmagatzemats el 50% de blat, el 40% de l’ordi i el 60% de blat de moro previstos per consumir aquest estiu, sobretot als països de l’Àfrica oriental, països que, en aquests moments, es troben en una situació alimentària crítica.
D’altra banda, l’Índia, que s’havia ofert, el mes d’abril, per compensar la reducció de les exportacions d’aliments causada per la invasió russa, pateix actualment una onada de calor que ha assecat una part molt important de la seva collita, la qual cosa ha fet que suspengui les exportacions per poder abastir els seus propis ciutadans.
Però el problema és estructural. Aquest sistema alimentari, com de fet tots els sistemes industrials, s’ha basat fins ara en una energia abundant i barata, que ha arribat ara al seu pic de producció. Inevitablement anirà baixant la seva producció, i això causarà, segons els experts, l’increment del seu preu i, inevitablement, un descens de l’energia tal com l’hem pogut gaudir fins ara.
Aquest model és un sistema globalitzat que, paradoxalment, produïa més aliments dels que eren necessaris. Una tercera part d’aquests aliments no eren consumits i acabaven la gran majoria a les escombraries, sovint sense que se n’obrissin els envasos. Mentrestant, cada dia moren de fam 24.000 persones al món, 18.000 de les quals són nens o nenes. La pregunta que sorgeix inevitablement és si el model que tenim és eficient. Un altre exemple de les conseqüències d’aquest model esbojarrat és el Brasil, que a causa de l’escassetat de fertilitzants pot patir un considerable desabastiment d’aliments, tot i que és un dels grans exportadors de soja, blat de moro i sucre del món.
El doctor en enginyeria agrònoma José Esquinas explica que hauríem d’anar a sistemes més diversificats i, per tant, més locals, on les cadenes de producció d’aliments siguin més curtes. Diversificar aquests sistemes és una manera també de protegir-se, diu.
Emprar noves tècniques d’agricultura, cercar la sobirania alimentària i recuperar les llavors i les espècies locals són mesures imprescindibles per fer front a una dinàmica on comprem aliments als supermercats que recorren 4.000 quilòmetres abans d’arribar als consumidors. Aquesta irresponsabilitat pot produir, com fa temps que ja ha advertit la FAO, una crisi alimentària de dimensions impredictibles.
