La plantilla de Barça TV va decidir finalment anar a la vaga a partir del dia 31 de desembre, coincidint amb la celebració del derbi Barça-Espanyol, com a última i desesperada sortida a una situació i conflicte laboral que certament té una complicada solució. Bàsicament, perquè ni la companyia propietària dels drets i de la gestió del canal, TBSC Barcelona Producciones (Telefònica), ni la directiva de Joan Laporta no tenen la menor intenció d’assumir ni millorar les pèssimes condicions laborals dels seus treballadors. A Laporta, en concret, no només li és igual el que li passi al canal del club, sinó que estaria complagut i feliç si en un moment donat es produís la seva desaparició i dissolució efectiva, com més aviat millor.
Laporta ha desenvolupat una al·lèrgia i repulsió cap a Barça TV, si més no en el format, estructura i propietat actuals, que formen part d’un acord tancat per la directiva de Josep Maria Bartomeu amb Telefónica a partir que el contracte de cessió dels drets de TV de la Lliga va expirar al final de la temporada 2018/19, després d’un llarg període de col·laboració estreta des de la 2014/15. L’aposta de Bartomeu per un operador diferent de Mediapro, conglomerat al qual Joan Laporta li va signar una extensió irregular del seu contracte dos dies abans de les eleccions del 2010, va ser un revés que ni Jaume Roures ni Joan Laporta no van saber mai pair. D’alguna manera, això va encendre l’espurna i el foc d’aquesta oposició ferotge des del seu poderós eix mediàtic, econòmic, polític, policial i judicial.
Roures va lluitar fins a l’últim moment desesperadament per aquell contracte, que, amb Sandro Rosell de president, va viure un episodi tant esperpèntic com significatiu i clau per al futur de Barça TV. A l’inici de la temporada 2010/11, el canal estava sota el control de Mediapro en virtut d’un contracte delirant pel qual l’operador de Jaume Roures era l’únic proveïdor tècnic. A la pràctica, qualsevol producció de Barça TV, càmeres, equips, enllaços, etcètera, només podia ser realitzada amb material i serveis subministrats per Mediapro. La factura anual superava el cost de la mateixa Masia del club, raó per la qual l’equip de Sandro Rosell va posar sobre la taula l’opció de tancar el canal en el format tradicional i donar-li sortida en streaming en lloc de per la xarxa de televisió digital terrestre. Davant d’aquesta possibilitat, Jaume Roures li va proposar fer-se càrrec dels salaris i la conservació del personal de Barça TV a canvi de prolongar un any més el contracte de cessió dels drets de televisió de la Lliga fins a la temporada 2013-14.
Posteriorment, la no renovació amb Mediapro va suposar un cop baix per a Jaume Roures, que també va perdre el control de Barça TV i la capacitat de generar continguts exclusius del primer equip de futbol, que comercialitzava a través dels més de cent canals internacionals als quals venia els drets de Lliga. Era un negoci rodó.
Tot i que a partir del 2019 els clubs van decidir vendre en un sol paquet -agrupat- els drets a través de LaLiga, el Barça va mantenir la cessió del canal propi a Telefónica, que, a més de córrer amb les despeses de producció i emissió, també suportava la massa salarial. Va ser en aquell moment quan, internament, es va produir el naixement de Barça Studios com a nova via de negoci i la compra, per part del club, d’un equipament immillorable a Sant Just Desvern amb la finalitat de generar la seva pròpia producció de documentals i continguts susceptibles de ser convertits en ingressos extraordinaris.
En altres paraules, la inversió es va destinar a Barça Studios i no a Barça TV, que, d’alguna manera, era la que desenvolupava fins llavors aquest tipus de projectes. Telefónica, per la seva banda, va crear la societat TBSC Barcelona Produccions per governar, aïlladament del seu hòlding, el canal de televisió del Barça, ja que TBSC només té un client, el FC Barcelona, i una raó de ser que és la producció de Barça TV. Quan Laporta accedeix a la presidència es troba que el contracte és prou tancat per no desfer-lo ni per cedir-lo de nou a Mediapro, conscients ambdues parts que l’emissió terrestre ha perdut audiència i que és a Barça Studios on hi ha possibilitats i mitjans per rendibilitzar els continguts audiovisuals. El pas següent va ser perdre interès en el canal fins que, de sobte, fa tot just sis mesos, l’ordre des de dalt, des de la junta, va ser augmentar les hores d’emissió i de producció en directe molt per sobre de les possibilitats tècniques i de personal de Barça TV.
Avui es contempla aquesta ordre com una estratègia lletja i abusiva per forçar un conflicte que ja ha esclatat en tota la seva dimensió, ja que la plantilla de Barça TV no està emparada ni pel conveni de Telefónica ni pel del FC Barcelona. El seu personal ha quedat atrapat a terra de ningú sense cap possibilitat que TBSC atengui les seves reclamacions i, encara menys, que Laporta ni ningú de l’actual junta ni del cos executiu senti la menor sensibilitat pel problema. Si al final aquesta filial de Telefónica decideix cancel·lar el canal, haurà de compensar el club amb una indemnització i assumir-ne els costos d’acomiadament de treballadors amb contractes precaris i condicions de treball que qualifiquen d’esclavistes i inhumanes per l’exigència de jornades de treball interminables en què no es contemplen les hores extres.
Al marge d’aquesta qüestió, els principals responsables de Mediapro, Jaume Roures i Tatxo Benet, ja són membres nous del consell d’administració de la companyia Bridgerburg Invest, la filial de Barça Studios amb què es desenvolupa el negoci d’actius digitals del club blaugrana. És evident que, a través d’aquesta trampa per la qual Barça Studios es podrà dedicar a les noves possibilitats del metavers, els fan tokens, els FNT i el blockchain, es prepara un altre desembarcament de Mediapro que no serà a través de Barça TV. Més aviat sembla que aquesta sigui la peça sacrificada si la vaga i les reclamacions laborables no produeixen l’efecte de recuperació d’un canal sense drets, mitjans ni cobertura des de la junta de Laporta.
