L’1 de maig és el dia del treball, entès com una jornada en la qual els treballadors porten al carrer les seves reivindicacions i il·lusions. Dia, doncs, que dona peu a reflexionar sobre com funciona a la nostra societat el món laboral i les relacions entre treballadors i empresaris. El periodista Pere Rusiñol ha publicat fa uns dies un article a eldiario.es on ha plantejat una qüestió fonamental pel que fa al paper dels sindicats. Han de fer molt soroll, manifestacions espectaculars, però no aconseguir resultats o han d’optar pel diàleg, fins i tot les concessions, per assolir avenços i millores concretes de les condicions laborals i econòmiques dels treballadors? I comparava la gran notorietat i aparatositat de les manifestacions a França contra la nova llei que regularà les pensions i el treball més de despatxos dels sindicats espanyols en aquesta mateixa matèria. A França, Emmanuel Macron ha imposat la seva llei. A Espanya, govern i sindicats s’han posat d’acord en la que fixa les nostres pensions.
En l’àmbit dels professionals del periodisme hi ha dues qüestions que em preocupen especialment. Una és el lamentable deteriorament dels mitjans públics catalans dels darrers anys pel que fa a neutralitat i objectivitat en la informació. Emparats en el lideratge de l’audiència dels seus informatius, TV3 i Catalunya Ràdio fa temps que van deixar de fer periodisme per convertir-se en eines propagandístiques de la causa independentista. Passen els anys i res no canvia. No empitjora perquè no pot empitjorar. El mapa dels Països Catalans continua incrustat a l’espai de la informació meteorològica i els que només s’informen per TV3 i Catalunya Ràdio continuen creient que el CatalanGate és una història d’espanyols dolents contra independentistes innocents que va descobrir una ONG defensora dels drets humans i que la trama russa del procés és un invent de l’espanyolisme.
L’altre element que m’atabala pel que fa al periodisme català és la precarietat que s’hi ha instal·lat. Una precarietat que afecta sobretot, però no només, als joves que s’incorporen a la feina. Molts joves periodistes han de compartir la seva vocació amb altres activitats que els generen els ingressos mínims per poder anar tirant i dedicar part del seu temps i energia a la professió que els agrada. Us proposo que llegiu el Manifest del Sindicat de Periodistes de Catalunya “Combatre el ‘precariodisme’ per vèncer la desinformació”. I, si us convenç, firmeu-lo.
Hi ha molts més problemes que afecten els periodistes i que cal tenir en compte aquest primer de maig. La concentració de poder mediàtic en poques mans que, d’altra banda, tenen més interès en repartir beneficis i fer diners que en donar bona informació n’és un. L’ús de les subvencions i la publicitat institucional per comprar voluntats n’és un altre. Guanyar la batalla contra les fake news i les mentides a les xarxes socials i al conjunt de mitjans de comunicació és imprescindible.
El 3 de maig és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Aquell dia repassarem la xifra de periodistes empresonats, agredits, segrestats o assassinats els darrers temps.
Feina, com veieu, no en falta. I no només a casa nostra.
