El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet un gir de 180 graus en la seva política comunicativa. Quan va aterrar al Palau de la Generalitat la seva predisposició amb la premsa era gairebé total. Rodes de premsa, cap limitació, atenció als mitjans sovintejada i diferents fórmules que donaven als periodistes accés proper a Torra. Però alguna cosa li ha passat –a ell o al seu equip–, perquè des de fa unes setmanes, el president tem les preguntes, tem la premsa i tem l’accés directe.
Els actes i convocatòries de Torra arreu del territori han passat de ser una oportunitat perquè els periodistes preguntessin i que la premsa local també pogués tenir a prop el president, a ser espais on el seu equip limita el nombre de preguntes, evita que es posi davant els micròfons o dona instruccions sobre quins temes s’accepten i quins no a l’hora de fer preguntes. Una pràctica, aquesta, perillosa. Perquè d’aquest punt a amagar-se i menystenir el paper dels periodistes hi ha una línia molt fina. Potser és cosa seva. Potser és cosa del seu equip. Però el cas és que la política comunicativa ha canviat.
