Patinada monumental. El president de la Generalitat, Quim Torra, va ensenyar les seves cartes abans d’hora. La seqüència viscuda la setmana passada és esperpèntica. El president del Parlament, Roger Torrent, va explicar que al seu parer la sentència de l’1-O s’havia d’afrontar amb un govern de concentració amb àmplies i idíl·liques coalicions. La formació del govern és, com tothom sap, competència del president de la Generalitat, i per això Torra va voler saltar immediatament per aportar la seva visió de les coses i, sobretot, per no deixar a ERC el protagonisme en les iniciatives ni que fes camí la seva proposta com a possible via d’escapada al judici.

Així, va decidir contraatacar avisant Torrent que s’havia de preparar per investir Carles Puigdemont com a resposta a la sentència de l’1-O. L’escenari, que el mateix Puigdemont havia descartat, Torra el posava sobre la taula un altre cop en un clar desafiament a ERC. La cosa va caure tan malament que, poc després, els membres del gabinet del president telefonaven a tots els mitjans per intentar convence’ls que el que s’havia dit era una mica més diluït. Però era massa tard. El president ja s’havia marcat el farol. Tant és així que no va colar cap de les excuses que aportava Presidència, de manera que van quedar davant de la premsa com uns bocamolls i, a sobre, com els que reculaven davant d’Esquerra.