L’acte de presa de possessió del nou president català, Quim Torra, va tenir més aspecte de funeral o de lectura de testament que de presa de possessió. Tanta sobrietat, tristor, simplicitat i minimalisme van voler mostrar, que l’acte va quedar fosc i depriment. Normalment, l’esdeveniment era un dels actes grans, un dels dies de més joia al Palau de la Generalitat. I per això se celebrava al Saló de Sant Jordi, el més gran de l’edifici, reservat per a les grans ocasions. Centenars de convidats, aplaudiments, tota la premsa present i pendent, discursos, simbolisme, imposició de medallons i tota la pompositat pròpia del moment en què algú accedeix a la més alta institució de Catalunya.
En aquesta ocasió, però, la cosa va ser tan volgudament pobra que ni els periodistes podien entrar. Des del Palau de la Generalitat es va decidir que només TV3 podria enregistrar imatges de vídeo, que les tres agències amb presència a Catalunya podrien enviar un fotògraf, i que la resta de periodistes s’haurien de refiar del que els expliqués TV3 o del que havien decidit ells que es veiés per la televisió. Ningú més va poder veure res que no fos el que la televisió controlada pel govern va decidir que es veiés. La decisió va provocar una irada reacció entre la premsa, que lògicament va protestar enèrgicament. Fins al punt que fins i tot el Col·legi de Periodistes va condemnar que les coses s’haguessin fet d’aquella manera.
