Els resultats del Partit Popular català a les eleccions al Congrés i al Senat han quedat lluny de les expectatives que tenien. Abans de designar cap de llista per Barcelona, les enquestes atorgaven als populars un diputat o cap. Però després de l’entronització de Cayetana Álvarez de Toledo, els sondejos van donar una certa remuntada als de Pablo Casado fins a donar-los entre quatre i cinc diputats a tot Catalunya. Això va fer que les bases del partit i, sobretot, els quadres intermedis, no aixequessin la veu contra el que pensaven que era una greu ingerència de la cúpula estatal en la vida interna del PP català.

I és que no va caure gaire bé que Casado designés a dit la cap de llista escollint algú que mai ha tingut relació amb la formació a Catalunya i que ni tan sols vivia aquí. L’auguri de bons resultats, però, tenia aplacats els renecs. I va arribar el 28-A. I Álvarez de Toledo va fer un pèssim resultat, deixant el partit a la vora de l’extinció a Catalunya. Així les coses, l’estratègia de Casado va acabar arraconant la gent del PP català, va col·locar una protegida seva com a cara visible, va ancorar el seu discurs a la dreta i amb estirabots als quals estaven poc acostumats, i tot per acabar amb un sol diputat (ella) que no reverteix en cap benefici entre la gent de la base del partit.