El PSC va presumir de Josep Borrell abans de ser ministre d’Exteriors. Era la típica patum semijubilada que podia alterar el seu discurs, extremar una mica els plantejaments perquè després el partit pogués abraçar més electorat. Però Pedro Sánchez el va fer ministre, i ell es va atorgar el paper d’ariet de l’antiindependentisme, d’abanderat de totes les invectives que es podien haver dit des del PP, però ara sortien d’un govern socialista.

I incomodava el PSC, dia sí i dia també. Amb el seu relleu –cop de peu cap amunt, via Comissió Europea– els socialistes catalans respiren alleujats, celebren la seva marxa i mostren una eterna simpatia pel nou equip d’Exteriors i el nou plantejament d’España Global, la institució que utilitzava Borrell per fer-ne de les seves.