La política catalana està tan empastifada i els dos grans blocs tan ancorats en les posicions sobre la independència que sembla impossible que els netament partidaris d’una opció i els de l’altra puguin arribar a acords de pes al Parlament. Però les noves generacions no ho deuen veure així. Com cada estiu, la cambra va acollir universitaris que simulen ser polítics, periodistes i assessors parlamentaris, i que dibuixen escenaris polítics que acaben en acords i lleis.

I ha estat en aquest marc que s’ha produït el pacte impossible. Els “diputats” de Ciutadans i Junts per Catalunya van pactar perquè la presidència del Parlament recaigués en els taronges i la de la Generalitat en els postconvergents.