El dia que el jutge del Tribunal Suprem va citar els diputats que després enviaria a la presó durant la setmana passada, el Parlament semblava un tanatori. Els independentistes es veien a venir el pitjor dels escenaris. Els afectats ploraven amb els seus als despatxos. Grups com el PSC i els Comuns s’entristien, tot i mantenir un punt de vista més distant. I a Cs, com fan sempre, somreien però fent aquella cara de pòquer que mai se sap si estan contents, espantats o pensant en la foto per a l’Instagram.
Però en un despatx, la iniciativa del magistrat Pablo Llarena va caure com una festa, com una pinyata plena de caramels, i van riure pel que veien a venir. De fet, tant va ser així que la diputada d’ERC, Jenn Díaz, que té el despatx ben a prop, va fer aquesta piulada: “Als despatxos del Parlament d’ERC compartim zona amb el PP. Acabem de sentir com algú ha rigut després de llegir en veu alta la decisió de Llarena. La misèria és això”. Una decisió que ja preveia presó pels cinc diputats, que vaticinava més tensió en la política catalana, i que enviaria a presó persones amb les quals, més enllà de la ideologia, han compartit moltes hores de feina, no hauria de fer riure a cap parlamentari. Però al PP ho deuen entendre diferent. I riuen. Amb només 4 diputats i després d’una bufetada electoral de proporcions èpiques i de mida descomunal. Però riuen
