Ciutadans ha forçat, en les darreres setmanes, que el llaç groc que llueixen els sobiranistes es converteixi en el seu pitjor enemic, en el dimoni amb banyes, en el principal dels seus problemes, en el seu objectiu a batre. Les accions de carrer iniciades per alguns col·lectius –en algun cas de dubtosa qualitat democràtica– per retirar els llaços grocs que envaeixen algunes poblacions, i la resposta visceral que això ha arrossegat s’ha convertit en el seu model.
Tant és així que, després de reclamar durant dies que el president de la Generalitat, Quim Torra, “doni la cara”, “governi per a tothom” i “atengui les prioritats” que Cs creu que són cabdals, Inés Arrimadas ha malbaratat la seva primera oportunitat per demostrar que té un comportament a l’alçada de la cap de l’oposició. I és que Torra va voler iniciar amb ella la ronda de reunions amb els líders dels grups parlamentaris, i la va citar, com a la resta, al seu despatx del Palau de la Generalitat.
Per a sorpresa de molts, va buscar l’excusa més boja que se li va ocórrer per no anar-hi i evitar la foto amb ell, i va plantar Torra al·legant que amb el llaç groc a la façana ella no posaria els peus al Palau. Una rebequeria més pròpia d’un infant de parvulari que de la líder de l’oposició en qualsevol país.
