JuntsxCat i el PDECat han protagonitzat la guerra fratricida més forta dels darrers mesos. Comparteixen espai, objectiu i ideologia. Però el personalisme de Carles Puigdemont i els recels del PDECat a perdre el control de l’estratègia han fet que acabin a bufetades. Al final, les tesis i els candidats de Puigdemont s’han acabat imposant per sobre dels del PDECat. Però més enllà d’això –i d’autoproclamar-se candidat a les eleccions europees per gelosia d’Oriol Junqueras– Puigdemont va acabar pressionant el PDECat amb l’amenaça d’una gran punyalada: estripar el carnet del partit i rebentar l’aliança. Van ser diverses les  vegades que ho va posar sobre la taula. I va funcionar.